Cinema Transhumant i l’Associació de Micropobles segueixen amb el cicle de cinema contra les violències de gènere a la demarcació de Girona
  • El cicle es fa a una quinzena de municipis de menys de 1.000 habitants
  • L’objectiu és conscienciar a la població sobre els drets de les dones i la igualtat de gènere i sexual 

15/06/2024. Ribes de Freser. Cinema Transhumant, projecte que té com a objectiu fer arribar el cinema a tots els territoris, ha renovat per tercer any consecutiu, conjuntament amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, un circuit de cinema amb valors a la demarcació de Girona. La primera parada va ser Cabanelles el dia 15 de juny i acabarà a Madremanya el dia 24 de novembre.

Els títols que es projectaran són Em dic Violeta, La generació silenciosa, 20.000 especies de Abejas, Loli Tormenta, La eminencia, Las Mujeres del Wangki, Elisa K, Cinco Lobitos, Roques i 15 Horas.

aquest divendres a Viladamat, amb motiu del 25N Dia Internacional contra la Violència vers les Dones, on es va projectar el documental ’Volar’, en què diverses dones que han patit violència masclista mostren com han superat la situació i ara lluiten per erradicar-la.

Aquest cicle es farà en una desena de municipis de menys de 1.000 habitants i es projectaran obres allunyades del circuit comercial, però que tenen un missatge implícit. El cicle, que compta amb el suport de la Diputació de Girona, els departaments d’Educació i d’Igualtat i Feminismes i la subdelegació del govern de l’Estat es tancarà el 30 de desembre i passarà per municipis com Cabanelles, Gombrèn, Sant Miquel de Campmajor, Planoles, Vallfogona del Ripollès, Isòvol, Les Llosses, Sant Pau de Segúries, Campelles, Llanars, Palau de Santa Eulàlia, la Pera, Castellfollit de la Roca, Vilabertran, Madremanya.

L’objectiu d’aquest cicle de Cinema Transhumant és conscienciar a la població sobre els drets de les dones i la igualtat de gènere i sexual. En cada sessió es farà una introducció breu de la pel·lícula i del context històric i social, a continuació es projectarà el film i finalment es farà un debat per reflexionar sobre diversos temes. L’organització del Cinema Transhumant aportarà l’equip de projecció digital i la pantalla si els ajuntaments no tenen un equip propi i les entrades per a totes les sessions seran gratuïtes.

 

Foto de família Palmarès del Transhumant festival 2024

El dissabte 12 d’octubre de 2024 en la cloenda del festival celebrada al teatre de l’antic Hotel Balneari de Montagut, a Campelles, va comptar amb la conferència del fotoperiodista Gervasio Sánchez que va rebre el premi a la trajectòria fotogràfica a l'església de Montagut, la presentació de l'exposició Retratistes de ciutat, la Prosperitat amb la fotògrafa Gemma Miralda, l'actuació del raper poeta afro banyolí Daura Mangara i l'anunci de premis amb la gala de cloenda conduïda per l'actriu i comunicadora Txé Arana. 

Els jurats del Transhumant Festival 2024 ha decidit atorgar els següents guardons:

Premis audiovisuals:

Premi Transhumant al millor llargmetratge documentari

A la pel·lícula Incompativel com a vida, film de producció brasilera amb la direcció d’Eliza Capai per visibilitzar de manera íntima i valenta un tema de la mort perinatal que poques vegades troba presència a les pantalles.

Premi Transhumant al millor llargmetratge de ficció

A la pel·lícula Arillo de hombre muerto, film de producció mexicana amb la direcció d’Alejandro Gerber Bicecci per la seva capacitat de posar-nos en la pell de les víctimes, víctimes alhora amb una fotografia, la interpretació i els recursos del gènere negre.

El jurat de llargs ha decidit atorgar una Menció especial al film Llavors. Van voler soterrar-nos, però no sabien que érem llavors, d’Alba Pascual Benlloch, pel seu encertat retrat de la resistència d'un barri, amb voluntat de poble, a l'especulació i la corrupció  que ha destruït tants entorns urbans.

Premi Transhumant  al millor curtmetratge documentari

Al film Why amb la direcció de Natxo Leuza, per la seva fotografia i muntatge, per aconseguir explicar una història cruenta amb intel·ligència i emotivitat, sense caure en la morbositat ni en l'espectacle. Per permetre als espectadors introduir-se en un context íntim, però amb respecte cap a les víctimes del conflicte.

Premi Transhumant  al millor curtmetratge de ficció

Al film Blava Terra amb la direcció de Marine Auclair per la seva capacitat de crear una atmosfera pròpia que atrapa l'espectador des del primer moment i li permet empatitzar amb la protagonista. Pel sentiment d'angoixa que desprèn la història en tractar situacions d'abús en tots els àmbits. Per abordar la desesperació, però també la rebel·lió i l'esperança, i fer-ho a través d'un curt molt cuidat.

Premi Transhumant de la Concòrdia Hospital de Campdevànol

Al film Pequeño Sahara és una clara il·lustració de la realitat que viuen milions d’infants arreu del territori. La mostra de la resiliència i il·lusió dels infants; poder experimentar des de dins essent part de la creació del film. També ens mostra la importància de visibilitzar aquestes realitats, i encara més important, la visió que tenen els nens de la seva situació i conflicte que viuen.

Premi Transhumant dels joves

També al film Pequeño Sahara perquè ja mostrat al jurat com els nens refugiats poden tenir una vida normal en escoles al Sàhara i ser creatius amb l’audiovisual.

Premi Transhumant del públic

Al film Yo sí te quise amb el 80 % dels vots dels espectadors que han participat en la votació.


Premis fotogràfics:

Premi Transhumant al millor reportatge de fotoperiodisme 

Al treball Xinesos i braves de la fotògrafa Lucía Gracey, és un treball molt complet, difícil de fer, mostrant realitat propera i amb un conjunt d’imatges diferents que donen la dimensió del que és el món dels bars xinesos.

Accèssit del jurat  del Premi Transhumant al millor reportatge de fotoperiodisme al treball Som de Cau, Lleure i natura d'Axel Miranda perquè és un treball molt ben fet amb un seguiment molt proper del moviment escolta, aportant bons punts de vista.

Premi Ral·li fotogràfic Transhumant Millor sèrie

Al fotògraf Pere Mir

Premi Ral·li fotogràfic Transhumant Millor fotografia Tema A, Mineral,

Per al fotògraf Albert Basagaña

Premi Ral·li fotogràfic Transhumant Millor fotografia Tema B, Vegetal

Per a la fotògrafa Fina Clotet 

Accèssit del jurat del Ral·li fotogràfic Transhumant Millor fotografia Tema B, Vegetal al fotògraf Quim Pugès

Premi Ral·li fotogràfic Transhumant. Millor fotografia Tema C, Social,

A la fotògrafa Laura Soler.

Premi Concurs Vall de Núria Tema Patrimoni

A l'obra Mirall de Ferran Carbó, per la seva adequació el tema i la composició central en forma de rombe.

Premi Concurs Vall de Núria Tema Natura i medi ambient

A l'obra Amistat de Joan Pous, per la seva qualitat tècnica.

Premi Concurs Vall de Núria Tema Cremallera

A l'obra Essència de Joan Pous. Per la seva visió original.


Premis honorífics:

PREMI A LA TRAJECTÒRIA FOTOGRÀFICA. Gervasio Sánchez

Nascut a Còrdova l’agost del 1959, Gervasio Sánchez és periodista des del 1984 i viu a Saragossa des de fa 33 anys. Els seus treballs es publiquen a Heraldo de Aragón, col·labora amb la Cadena Ser i la BBC i dirigeix

des del 2001 el Seminari de Fotografia i Periodisme d’Albarracón.

És autor de més d’una dotzena de llibres fotogràfics: El Cerco de Sarajevo (1995) i els publicats per l’editorial Blume Vidas Minadas (1997,

2002 i 2007), Kosovo, crónica de la deportación (1999), Niños de la guerra (2000), La Caravana de la muerte. Las víctimas de Pinochet (2002), Latidos del Tiempo (2004), conjutament amb l’escultor i artista plàstic Ricardo Calero, Sierra Leona, guerra y paz (2005), Sarajevo,1992-2008 (2009),

Desaparecidos (2011), Antología (2012), Mujeres de Afganistán (2014) conjutament amb la periodista Mònica Bernabé, Vida (2016). Algunes de

les seves exposicions han estat comisariades per Sandra Balsells i Gerardo Mosquera. També va coordinar l’any 2001 conjuntament amb Manuel

Leguineche el llibre Los ojos de la guerra (Homenatge a Miguel Gil) i l’any 2004 va publicar el llibre literari Salvar a los niños soldados.

L’any 2015 TVE va dedicar-li una entrega del programa Imprescindibles.

PREMI A LA TRAJECTÒRIA AUDIOVISUAL. Associació de cineastes basques Hemen

(H)emen és una associació adreçada a les dones del sector audiovisual i les arts escèniques del País Basc. Es va crear el 2016 amb l’objectiu d’impulsar la visibilitat de les dones professionals en aquests dos sectors, així com fomentar les relacions i les oportunitats laborals i disminuir la desigualtat entre sexes. El seu pla d’acció es diu ALICE en honor a Alice Guy-Blaché, la primera directora de ficció i fundadora del cinema narratiu. Va néixer el 1873 a França i encara que va escriure i dirigir més de mil pel·lícules el món del cinema l’ha ignorat del tot fins fa molt poc temps. Per això el projecte porta el seu nom, com a llum i estendard. Les accions que forman el pla d’acció les trobem en cada una de les cinc lletres que en formen el nom: Aukera (Oportunitat), Lokailuak (Connexions, xarxa), Ikusgarritasuna (Visibilitat), Coworking i Etorkizuna (Futur) És la primera vegada que el festival atorga el Premi a la trajectòria audiovisual i de la comunicació a un col·lectiu i no a una persona.


El jurat del festival Transhumant ha estat conformat de la següent manera,

JURAT JOVE:

Format per joves tutelats i migrats sols, els seus noms són: Lahcen, Erika Rosa Grosche, Yassmin, Soufiane Ou Abdesslam, Lama Mballow, Nfally Sanneh, Mamadou Boy, Abdourrahmane Diallo

JURAT DE LLARGMETRATGES

Format per Javier Rueda és productor audiovisual, programador i coordinador a diferents festivals i actual president de la Catalunya Film Festivals.

Patricia Bobillo és feminista, fotògrafa documental i tècnica d’atenció a persones en situació de dependència i Francesca Prats és historiadora i tècnica en lectura de la imatge.

JURAT DE CURTS

Format per Nèlida D. Ruiz de los Paños és editora, assagista i directora de cinema, Mireia Rodó és graduada en història de l’art, postgrau en Arts&Health, directora de fotografia i creadora de contingut en català sobre música i cinema. És directora de fotografia i Bernat Marrè és periodista especialitzat en drets humans i medi ambient amb un enfocament en el periodisme de solucions. Ha treballat per a diverses ONG catalanes a Colòmbia, Mèxic i Palestina.

JURAT DE LA CONCÒRDIA

Atorgat pel jurat d’aquest premi està format per persones  de realitats religioses, identitàries culturals i ètniques diferents: Santi Lorenzo, tècnic social a la Creu Roja, Jordi Coch Codinach és professor associat al Departament de Geografia a la Universitat de Barcelona i impulsor de “Comunitats Rurals Queer”, Camill Evangelin Quintero, artista escènica amb més de catorze anys d’experiència. Actualment, és fundadora i directora de l’associació Espacio de arte diverso prisma.

JURAT DE FOTOGRAFIA

Gervasio Sánchez, fotoperiodista, Jordi Play, fotoperiodista, Carles Costa, professor de l'Institut d'Estudis Fotogràfics, Ingrid Ferrer, fotògrafa i Gemma Miralda, fotoperiodista.

Guanyadores del vot de públic

Hem fet els sortejos de les persones premiades participants en el vot del públic del Transhumant festival 2024 i també en el vot del públic del Transhumant festival 2023, que encara no l'havíem fet -ens va passar per alt i ho hem volgut esmenar-.

Moltes felicitats a les guanyadores! El resultat és el següent:

Premis Vot públic 2024

 

2 Circuit d'SPA a l'Hotel**** Resguard dels Vents

 

Guanyadora Beatriz Gonzales Marrero

Comprovació del sorteig: https://app-sorteos.com/w/VW6LWY

Vídeo del resultat del sorteig: https://drive.google.com/file/d/1OIh-vunbnaj0GI5ApSTddvui-q7_aD6Q/view?usp=sharing

 

2 Subscripcions al canal Transhumant a Filmin

 

Guanyadora Isabel Salmerón

Comprovació del sorteig: https://app-sorteos.com/w/71WWWO

Vídeo del resultat del sorteig: https://drive.google.com/file/d/1JW25JpR5vRFGu3QLs-cfLyYlg_XcgzAP/view?usp=sharing

 


 

Premis Vot públic 2023

 

2 Circuit d'SPA a l'Hotel**** Resguard dels Vents

 

Guanyadora Marina

Comprovació de Sorteig: https://app-sorteos.com/w/LYZZE7 

Vídeo del resultat del sorteig: https://drive.google.com/file/d/1i4LB8DVYawV_i2-t3u9-5t6i7GaK06-A/view?usp=drive_link

 

2 Excursions d'Albirament i observació d'animals salvatges amb l'Agència Pura Vall, i dos autèntics esmorzars de pastor al restaurant Can Casanovas a Fornells de la muntanya

Guanyadora Anna Rumbeu

Comprovació del sorteig: https://app-sorteos.com/w/GY8PY6

Vídeo del resultat del sorteig: https://drive.google.com/file/d/1o885vQhwtVGJVVViyEkd1BRAfGnFa1OW/view?usp=drive_link

Palmarès 2023. ‘No callarem’, un film sobre els rapers perseguits per l’Estat espanyol guanya el Transhumant Festival
    • Dirigit per Clàudia Arribas, Violeta Octavio i Carlos Juan explica la situació viscuda i que encara viuen els músics Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio
    • El curt ‘Si me querei, irse’ de Sofía Muñoz guanya en la seva categoria i el premi del públic se l’emporta ‘Les veus del Ges’ fet per alumnes de Batxillerat de l’Institut Cirviànum de Torelló

15/10/2023.- El TRANSHUMANT Festival es va cloure aquest diumenge amb l’entrega de premis al teatre Diagonal de Campdevànol (Ripollès). El film guanyador d’aquesta edició ha estat ‘No callarem. Un film per a la llibertat’, dirigit per Clàudia Arribas, Violeta Octavio i Carlos Juan, que explica la situació viscuda i que encara viuen els músics Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio, blanc de la persecució judicial de l’Estat espanyol per les lletres de les seves cançons. També hi va haver una menció especial del jurat de llargmetratges al film ‘Explotant l'edèn, Île-à-vache’ dirigit per Raquel Gómez Rosado. L’acte de clausura va comptar amb l’actuació del cantautor Cesk Freixas i una intervenció del raper Valtònyc des de Brussel·les, on viu des que s’hi va exiliar.

El Premi TRANSHUMANT al millor curtmetratge va ser pel film ‘Si me querei, irse’ de Sofía Muñoz, i que posa en evidència la invisibilització del treball domèstic. El jurat va fer una menció especial al curtmetratge ‘Insumisas’ amb la direcció de Miguel Ángel Herrera i Laura Dauden, sobre la lluita de cinc dones sahrauís. El Premi TRANSHUMANT a la Concòrdia Hospital de Campdevànol, amb un jurat format per persones de realitats religioses, identitats culturals i ètniques diferents, va ser per ‘El teatre de la vida’ amb la direcció de Marc Juan.

Finalment, en la categoria audiovisual, ‘Veus del Ges’ es va emportar el Premi TRANSHUMANT del Públic, per votació popular. Es tracta d’un documental històric realitzat per alumnes de l’Institut Cirviànum. I el Premi TRANSHUMANT dels Joves va ser per al film ‘La vida entre dos noches’ dirigit per Antonio Cuesta. Val a dir que aquest darrer premi l’atorga un jurat format per joves migrats tutelats, que també van protagonitzar una taula rodona per explicar la seva experiència amb joves de les escoles del Ripollès.

En l’apartat fotografia, Antonio Aragón es va endur el Premi TRANSHUMANT al millor reportatge de fotoperiodisme pel treball ‘Bailando con lobos’. Per acabar, fer esment que per primera vegada es va fer un Ral·li fotogràfic amb diferents categories on els guanyadors van ser Pere Mir, Bea Torres, Sergi Sanz, Laura Soler i Albert Basagaña.

Tot i que el certamen continua amb sessions itinerants en espais i seus durant el mes d’octubre i novembre, fins al moment comptant les sessions de Cinema TRANSHUMANT i festival TRANSHUMANT que han dut el cinema compromès, humanitari i fotoperiodisme a pobles i col·lectius vulnerables d’arreu, han sumat 2.776 espectadors presencials. Un cop finalitzi el mes de desembre, el certamen haurà arribat a una quarantena de localitats amb un total de 83 sessions, convertint aquesta edició amb la més territorial.

Pel que fa als reconeixements que s’han fet al llarg d’aquesta edició, que va començar el passat 22 de setembre, l’actriu catalana Carme Elias va rebre el Premi TRANSHUMANT a la Trajectòria Audiovisual i de la Comunicació, mentre que la fotoperiodista Anna Turbau va obtenir el Premi TRANSHUMANT a la trajectòria fotogràfica, guardó que se li va entregar durant la Jornada de Fotografia Compromesa que es va fer a l’antic balneari de Montagut (Vall de Ribes).

 

----------------------------------------------------------------------

 

PALMARÈS TRANSHUMANT FESTIVAL 2023

Premis audiovisuals:

• Premi Transhumant al millor llargmetratge a la pel·lícula No callarem, un film per la llibertat, film amb la direcció de: Clàudia Arribas, Violeta Octavio i Carlos Juan.

Per la seva denúncia a la manca de llibertat d’expressió a l’Estat Espanyol. Frustrar l’expressió dels més joves, intentar anul.lar el seu esperit crític i especialment la creativitat sí aquesta va dirigida a la denuncia social i política. Els trobadors d’avui empresonats, a l’exili i amb por. I finalment per l’enfocament inclusiu dels protagonistes, de les entrevistadores, de tot l’equip tècnic… Per tot això i més donem el primer premi a No callarem, un film per la llibertat.

No callarem un film per la llibertat

• Premi Transhumant  al millor curtmetratge al film 'Si me querei, irse' amb la direcció de Sofía Muñoz.

Per l'excel·lent producció, i el gran esforç en posar en evidència la invisibilització del treball domèstic, cosa que manté el cicle de l'assignació dels rols de gènere imposades socialment i històricament, el Jurat de la Concòrdia atorga el Premi al Millor Curt a "Si me querei, irse"

Si me querei irse

 

• Menció especial del jurat de curtmetratges al film Insumisas amb la direcció de Miguel Ángel Herrera i Laura Dauden. 

Perquè mostra l'empoderament i el lideratge de les dones sahrauís en la lluita per millorar la complicada situació política i social del Sàhara Occidental. Mostrant accions i estratègies, i documentant això amb entrevistes a cinc activistes importants en aquesta lluita.

insumisas

• Premi Transhumant a la concòrdia Hospital de Campdevànol al film El teatre de la vida amb la direcció de Marc Juan.

Una producció que ens demostra la nostra capacitat d'afrontar els nostres temors, pors i les circumstàncies i experiències amb què ens enfrontem, i saber compartir-les comprenent alhora les dels altres, mostrant-nos que podem ser capaços d'unir-nos en una estratègia amb objectius col·lectius.

El Teatro de la Vida

• Premi Transhumant del públic, atorgat per votació popular al film Veus del Ges

Film realitzat en el marc de Cinema en curs amb una direcció col·lectiva de: Maria Caniego, Jana Casas, Arià Castany, Aina Lira, Pau Miravete, Duna Montero, Sara Platero, Joan Riera, Mercè Rodríguez, Karen Rodríguez, Angela Ruiz, Guim Serra, Queralt Solà i Pere Soro acompanyats per les mestres Sònia Cho i Marina Mascarella i el cineasta Jordi Morató.

veus del ges

• Premi Transhumant dels joves al film  La vida entre dos noches amb la direcció d'Antonio Cuesta

Perquè d’allà d’on venim tenir cura dels altres és la base de la nostra societat i de la vostra també. Valors com la empatia, cuidar dels altres i ajudar. Com a immigrants hem connectat amb el dolor del pare i del fill perquè ho coneixem bé, i també coneixem bé la llibertat individual quan hi ha una xarxa de suport.

La Vida Entre Dos Noches



Premis fotogràfics:

• Premi Transhumant al millor reportatge de fotoperiodisme al treball Bailando con lobos del fotògraf Antonio Aragón Renuncio

El jurat ha decidit premiar el projecte “Bailando con lobos”, d’Antonio Aragón Renuncio, per retratar amb valentia la realitat angoixant dels ramaders, fent un ús impactant i cru del blanc i negre, que impregna la forma i el contingut del projecte. Per oferir el testimoni directe d’un tema polèmic que sovint es jutja des de la desconeixença.

Bailando con Lobos. baixa

• Premi Ral·li fotogràfic Transhumant Millor sèrie al fotògraf Pere Mir

• Premi Ral·li fotogràfic Transhumant Millor fotografia Tema A, Balneari de Montagut per a la fotògrafa Bea Torres

• Premi Ral·li fotogràfic Transhumant Millor fotografia Tema B, botiguers de la vall de Ribes per al fotògraf Sergi Sanz

• Menció especial del jurat del Ral·li fotogràfic Transhumant Millor fotografia Tema B, botiguers de la vall de Ribes per la fotògrafa Laura Soler

• Premi Ral·li fotogràfic Transhumant. Millor fotografia Tema C, Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser per al fotògraf Albert Bassagaña.



Premis honorífics:

 

PREMI A LA TRAJECTÒRIA FOTOGRÀFICA. Anna Turbau

 

Anna Turbau / Fotografia RTVE

Anna Turbau (Barcelona, 1949). Fotògrafa amb una obra marcada per la seva sensibilitat social i el seu caràcter de denúncia. Ha retratat la Transició amb imatges que han donat llum en un període històric en què dominaven les ombres.

Va estudiar disseny gràfic a l'Escola Massana i després a l'Escola Elisava, on es va interessar per la fotografia. Després de fotografiar el Barri Xinès de Barcelona del 1975, en unes imatges que mostren la pobresa i marginació que el franquisme volia amagar, va decidir aparcar el disseny i centrar-se en la fotografia. El 1976 va anar a Galícia a viure, on va documentar les lluites socials. Les seves imatges van mostrar la realitat dels pobles petits i oblidats en el temps, la seva arquitectura, la seva gent i el paper de les dones a la societat rural. Ha treballat per revistes com Interviú, Primera Plana i Actual.

També ha fet diverses exposicions com Galicia 1975-1979. A intimidade da imaxe. També va fer l'exposició ''Documentalismo fotográfico en los 70'' el 2014 al Jardí Botànic de Madrid, juntament amb Cristina García Rodero, Cristóbal Hara, Fernando Herráez, Koldo Chamorro i Ramón Zabalza. 

Ha publicat el llibre ''Anna Turbau. Galicia, 1975-1979'', editat pel Consello da Cultura Galega, que acompanya l'exposició del mateix nom amb una selecció dels 10.000 negatius d'aquesta època.

 

PREMI A LA TRAJECTÒRIA AUDIOVISUAL. Carme Elias

CARME ELIAS. Fotografia:  MARTÍ PUJOL / ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ

Carme Elias i Boada (Barcelona, 14 de gener de 1951) és una actriu de teatre, cinema i televisió catalana. Es va formar com actriu a l'Institut del Teatre de Barcelona i a Nova York a l'Institut Lee Strasberg de Teatre i Cinema. Amb una àmplia trajectòria teatral iniciada l’any 1974 a Madrid i Barcelona, on ha interpretat els papers de les obres més clàssiques de la dramatúrgia internacional com Terra Baixa, La dama enamorada, La Señorita Júlia, Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores,  La gata sobre el tejado de zinc, el ventall de Lady Wildemere, La Gaviota, Edipo Rey o Calígula, i també musicals com la primera òpera rock en català, La granja animal.

En cinema debuta l’any 1978 amb la pel·lícula L'orgia, i segueix amb films com Stico, Victòria! La gran aventura d'un poble, El pont de Varsòvia, El rey pasmado, La flor de mi secreto, Los aires difíciles i Camino, per la qual va obtenir el Premi Goya a la millor actriu. També ha treballat com a actriu doblant actrius com Daryl Hannah, Sigourney Weaver o Demi Moore.

Per a televisió a realitzat grans treballs que l’han fet molt popular com els dramàtics d’Estudio 1, la sèrie Anillos de oro, Turno de oficio, com a presentadora al programa Y, sin embargo, te quiero, tots els a RTVE, i a TV3 també amb sèries com Arnau, Dones d'aigua,  Majoria absoluta, La Riera i Cites.

El 2019, l'Acadèmia del Cinema Català la nomenà membre d'honor i el 2021 va rebre el Premi Gaudí d'Honor.

 

 

----------------------------------------------------------------------

 

JURAT DEL TRANSHUMANT FESTIVAL 2023

El jurat del festival Transhumant ha estat conformat de la següent manera,

 

JURAT LLARGMETRATGES

Carme Sunyé, presidenta de FundiPau. Fundació per la Pau que promou la Cultura de la Pau i Noviolència, Nèlida D. Ruiz de los Paños. Editora, assagista i directora de cinema i Berta Colàs. Fotògrafa, cineasta i poeta.

JURAT DE LA CONCÒRDIA I DE CURTS

Atorgat pel jurat d’aquest premi està format per persones  de realitats religioses, identitàries culturals i ètniques diferents: Aníbal Riverol, pintor d’origen venençolà, Harold Cuéllar, enginyer d’origen bolivià, Genís Zaragoza, jove aficionat al cinema, Santi Lorenzo, tècnic social a la Creu Roja i Pol Martínez, jove inclassificable

JURAT DE FOTOGRAFIA

Joan Porredon. Fotògraf i operador de càmera, Ingrid Ferrer, fotògrafa i Anna Turbau, fotoperiodista.

JURAT JOVE

Format per joves tutelats i migrats sols, els seus nom són: Mohamed Camara, Amadou Bailo, Abdourrahamane Diallo, Mohamed Yassin, Ibrahima Ndao, Nfally Sanneh, Mamadou Boye, Fally Saine, Érika Rosa Grosche, Yasmin El Kaddouri, Wassim Fellah i Musa Sowe.

Comença el Transhumant Festival 2023, Carme Elias rep emocionada el Premi a la Trajectòria Audiovisual a la Filmoteca de Catalunya
    • L'actriu Carme Elies rep, emocionada, el Premi a la Trajectòria Audiovisual del Transhumant Festival en un acte a la Filmoteca de Catalunya
    • Al certamen s'hi han presentat un total de 198 obres d’una trentena de nacionalitats diferents
    • La sessió inaugural del Transhumant Festival, certamen de cinema i fotoperiodisme compromès, serà el 22 de setembre a Ripoll

 

14/09/2023.- L'actriu Carme Elias, molt emocionada, va rebre ahir a la tarda a La Filmoteca de Catalunya el Premi a la Trajectòria Audiovisual que atorga el Festival Transhumant (antic TERRA G·), durant la presentació de la seva desena edició. Elias va justificar la seva atracció per la interpretació perquè "el plaer d'actuar no té comparació amb res. Tens la capacitat deconvertir-te en una persona que no ets tu i sentir-te més tu que mai".
Sobre l'alzheimer que pateix, va explicar: "A mi em van diagnosticar la malaltia ja fa quatre anys, però sé molt bé qui soc i on soc". "Com a actriu sempre he procurat actuar des de les meves pròpies emocions, no simular que ploro sinó plorar per regalar-ho al personatge. En aquest cas vaig dubtar molt a fer pública la malaltia i després em vaig plantejar que si tut 'has entregat com ets a través d'un personatge, perquè no fer-ho com ets ara". Elies va explicar que continua "molt atrafegada". "Estem escrivint un llibre i em fan preguntes perquè tot el relat estigui coordinat. Estic agraïda que em truqueu, perquè així estic activa, perquè així d'una manera o altra puc comunicar-me amb vosaltres, el públic".

L'acte es va iniciar amb el lliurament del guardó per part del director del certamen, Joaquim Roqué. A continuació, l'escriptor Jordi Lara va conversar amb ella i va recitar un poema escrit expressament per l'ocasió. Finalment, se li va donar a l'artista una olivera com a símbol de la immortalitat dels records.

Joaquim Roqué va explicar els principals eixos d'aquesta desena edició i, poc després, la sessió cinematogràfica va començar amb un avenç del documental "Mentre siguis tu", coproduït per TV3 pel programa Sense Ficció, on Carme Elias parla de la malaltia que pateix, l'alzheimer. És un treball dirigit per Claudia Pinto que s'estrenarà oficialment al Festival de San Sebastià. Tot seguit es van projectar dues de les pel·lícules a competició centrades en la memòria històrica. El llargmetratge "Un viatge hacia nosotros", de Luis Cintora, té com a fil conductor l'actor Pepe Viyuela, que busca el rastre del seu avi, Gervasio, que va anar a parar a un camp de refugiats francesos durant la guerra civil, cosa que el porta també a comparar-ho amb la situació dels actuals emigrants. D'altra banda, el curtmetratge "Insumisas", signat per Laura Dauden i Miguel Ángel Herrera, que va presentar el film, tracta la lluita de les dones saharauís per denunciar les constants vulneracions dels drets humans que pateixen per part de les forces d'ocupació marroquines i lamenten l'oblit que són objecte de l'estat espanyol.

"Al Transhumant som traginers de films que es projecten de poble en poble. Per una banda fem el Cinema Transhumant, cinema itinerant per arreu durant tot l’any, i per altre, a la tardor, el Transhumant Festival, el certamen de cinema i fotoperiodisme compromès que fa deu anys que organitzem i que, per primera vegada, pren aquest nom inspirat en la transhumància i en l’humanisme", explica el director del festival, Joaquim Roqué.
Transhumant Festival 2023, organitzat per Dinàmic Enginy, se celebrarà del 22 de setembre al 14 d’octubre, quan es farà entrega dels altres guardons.
 
DATES CLAU DE TRANSHUMANT FESTIVAL 2023

En aquesta edició s’hi han presentat un total de 198 obres d’una trentena de nacionalitats diferents.

22 DE SETEMBRE 
Sessió inaugural al Teatre Cinema Comtal de Ripoll. Projecció adaptada a persones sordes del llarg "Negra", i del curt "El hijo cuervo", tots dos films a concurs, i amb l’actuació musical en llengua de signes (i en col·laboració del cicle musical enCantados) del cantautor Oye Sebas amb l'intèrpret Eva García Codorniu. La sessió estarà íntegrament adaptada a persones amb dificultats auditives. Presentada per la periodista Núria Martorell

30 DE SETEMBRE
Jornada de fotografia a l'Antic Balneari noucentista de Montagut (durant tot el dia), que reobrirà per l'ocasió. Entrega del premi a Anna Turbau, fotoperiodista. Ral·li fotogràfic, exposicions, taller... entre altres activitats.

11 D'OCTUBRE
Projecció i taula rodona amb joves migrats sols i joves del Ripollès al teatre Comtal de Ripoll, amb la projecció dels films "Quan ens trobem" i "Todo va bien". Aquesta activitat es fa amb els centres escolars de secundària i té com objectiu fomentar la tolerància i l'antiracisme entre els joves al Ripollès, comarca sacsejada pels atemptats de Barcelona i Cambrils.

14 D'OCTUBRE
Sessió de cloenda a la Sala Diagonal de Campdevànol (18 h), amb la projecció del film "No callarem, un film per la llibertat", amb l'actuació musical d'alguns dels cantants rapers perseguits que protagonitzen el documental. Es farà l’anunci del palmarès del certamen i entrega de premis. Presentat per la comunicadora Txé Arana.



Cinema Transhumant i l’Associació de Micropobles impulsen un circuit de cinema amb valors a la demarcació de Girona
  • El cicle es farà a una desena de municipis de menys de 1.000 habitants
  • L’objectiu és conscienciar a la població sobre els drets de les dones i la igualtat de gènere i sexual 

27/11/2022. Ribes de Freser. Cinema Transhumant, projecte dins el Terra G· film festival que té com a objectiu fer arribar el cinema a tots els territoris, ha impulsat conjuntament amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, un circuit de cinema amb valors a la demarcació de Girona. La primera parada va ser aquest divendres a Viladamat, amb motiu del 25N Dia Internacional contra la Violència vers les Dones, on es va projectar el documental ’Volar’, en què diverses dones que han patit violència masclista mostren com han superat la situació i ara lluiten per erradicar-la.

Aquest cicle es farà en una desena de municipis de menys de 1.000 habitants i es projectaran obres allunyades del circuit comercial, però que tenen un missatge implícit. El cicle, que compta amb el suport de la Diputació de Girona, els departaments d’Educació i d’Igualtat i Feminismes i la subdelegació del govern de l’Estat es tancarà el 30 de desembre i passarà per municipis com Castellfollit de la Roca, Sant Miquel de Campmajor, Palau de Santa Eulàlia, Osor, Agullana, la Vajol, Mieres i Madremanya.

L’objectiu d’aquest cicle de Cinema Transhumant és conscienciar a la població sobre els drets de les dones i la igualtat de gènere i sexual. En cada sessió es farà una introducció breu de la pel·lícula i del context històric i social, a continuació es projectarà el film i finalment es farà un debat per reflexionar sobre diversos temes. L’organització del Cinema Transhumant aportarà l’equip de projecció digital i la pantalla si els ajuntaments no tenen un equip propi i les entrades per a totes les sessions seran gratuïtes.

 

Palmarès 2022. ‘Indestructibles’ guanya el TERRA GOLLUT en l’edició on s’hi han presentat més obres
    • El curt ‘Mañana volveré, d’Hugo de la Riva s’emporta el guardó de la seva categoria, i Gala Espín el de millor reportatge de fotoperiodisme per ‘Nascentía’
    • El premi del públic per votació popular ha estat per ‘La voz de Thais’ de David Casals-Roma, mentre que el curt ‘La salud naufraga en la frontera sur’, ha aconseguit el Premi dels Joves

09/10/2021.- Indestructibles de Xavier Aldekoa, Alfons Rodríguez i José Bautista s’ha emportat el Premi al millor Llargmetratge del Terra G· film festival 2022, a la gala de clausura que s’ha celebrat aquest vespre. El film, que narra cinc histories diferents de joves de l’Àfrica, ha estat escollit pel jurat “per dibuixar un collage sensible, emotiu i allunyat del victimisme, d'un grup de joves protagonistes d'unes vides marcades per l'esforç i la superació”. Pico Reja. La verdad que la tierra esconde ha rebut una menció especial del jurat en aquesta mateixa categoria. Es tracta de la història de la fossa comú del cementiri municipal de Sevilla, que porta el mateix nom que el film, on hi poden haver enterrats més de 2.000 represaliats franquistes.

La resta de premis han estat els següents: en la categoria de curtmetratges, Mañana volveré, d’Hugo de la Riva, que amb només onze minuts explica com de difícil pot ser un comiat, s’ha emportat el guardó. El Premi del Públic, escollit per votació popular, ha estat per La voz de Thais de David Casals-Roma. En aquest cas es tracta de la reconstrucció biogràfica d’Elena Jordi, considerada la primera dona directora de cinema de l’Estat espanyol. El curtmetratge sobre la immigració La salud naufraga en frontera sur d’Alba Villén i Ignacio Marín, ha estat escollida per unanimitat pel jurat jove format per joves migrats tutelats, i que han assegurat haver-se sentit identificats. Per últim, el Premi a la Concòrdia ha estat lliurat al també curt L’Alfons ja no viu aquí, de Dani Planas i Alejandro Fabbri, que explica la història d’un sense sostre desnonat en plena pandèmia. En la categoria de millor reportatge fotogràfic s’ha premiat el treball de la jove fotògrafa Gala Espín per Nascentía, sobre l’embaràs d’una dona jove.

Tot i que el certamen continua amb sessions itinerants en espais i seus durant el mes d’octubre i novembre, fins al moment comptant les sessions del TERRA G· i Cinema Transhumant que han dut el cinema compromès, humanitari i fotoperiodisme a pobles i col·lectius vulnerables d’arreu, han sumat 3.200 espectadors presencials en un total de 62 activitats. En línia, a través del canal al Filmin.cat, s’han assolit els 12.000 espectadors. Aquestes xifres són les més altes que s’han registrat en la història del festival.

Pel que fa als reconeixements que s’han fet al llarg d’aquesta edició, que va començar el passat 23 de setembre, el periodista Josep Cabayol ha rebut el Premi TERRA G· a la trajectòria audiovisual i de la comunicació a títol pòstum, mentre que el fotoperiodista Emilio Morenatti, va obtenir el Premi TERRA G· a la trajectòria fotogràfica, guardó que se li va entregar durant la segona Jornada de Fotografia Compromesa que es va fer a l’antic balneari de Montagut (Vall de Ribes).

----------------------------------------------------------------------

 

PALMARÈS Terra G· film festival 2021

PREMI AL MILLOR LLARGMETRATGE

Indestructibles, de Xavier Aldekoa, Alfons Rodríguez i José Bautista

INDESTRUCTIBLES CARTELL 450

“Si cal, morirem per ell”. Amb només 12 anys, els dos nens soldats, Rodrigue i Gloire, serveixen com a guàrdies personals del general Mbura, cap d’un grup rebel a la selva de l’est de la República Democràtica del Congo. Tots dos somien amb escapar. Heritier, de 16 anys, fa temps que no té somnis: només malsons. Després de formar part de la mateixa milícia durant cinc anys, va fugir d’aquella vida de combat, mort i abusos i ara intenta alliberar-se dels mals esperits que el persegueixen.

MENCIÓ ESPECIAL JURAT LLARGMETRATGES

Pica Roja. La verdad que la tierra esconde, de Remedios Malvarez i Arturo Andújar

Pico Reja. La verdad que la tierra esconde 450

La guerra civil espanyola i el franquisme van deixar darrere seu un paisatge de terror amb desenes de milers de civils assassinats, sepultats sense nom i abandonats a l’oblit. No només els va ser arrabassada la vida, sinó també el dret a ser recordats i a una sepultura digna. Dècades després, Espanya continua sent un país sembrat de fosses comunes.

 

PREMI AL MILLOR CURTMETRATGE

Mañana volveré, d’Hugo de la Riva

Manana volvere 450

Carlos dorm al tanatori fins que el desperten perquè la seva àvia ha desaparegut del taüt. Terror amb tocs d’humor per explicar com de difícil i complicat és acomiadar-se.

 

PREMI A LA CONCÒRDIA HOSPITAL DE CAMPDEVÀNOL

L’Alfons ja no viu aquí, de Dani Planas i Alejandro Fabbri

L Alfonso ja no viu aqui 450

Alfonso (62 anys) viu entre l’entrada posterior d’una oficina bancària i el carrer. Després de 4 anys allà, alguns residents de la propietat van forçar el seu desallotjament, que va tenir lloc just a la meitat del període de confinament a causa del coronavirus.

 

PREMI DELS JOVES

La salud naufraga en la frontera sur, d’Alba Villén i Ignacio Marín

Cartel Poster Frontera Sur 450

Quin és l’estat de salut de les persones migrants que arriben a Espanya? I, un cop aquí, com influeixen les condicions d’acolliment sobre la salut? La Salut Naufraga és un curt sobre l’estat de salut de les persones migrants que han arribat a les nostres costes.

PREMI AL MILLOR REPORTATGE DE FOTOPERIODISME

Nascentía, de Gala Espín

GALA ESPIN NASCENTIA 450

PREMI DEL PÚBLIC

La veu de Thaïs, de David Casals-Roma

LA VOZ DE THAIS CARTELL 450

La veu de Thaïs és un documental historico biogràfic sobre Elena Jordi, la primera directora de cinema d’Espanya. Clara Mingueza és una actriu de Barcelona que, en descobrir que Elena Jordi no té cap làpida al nínxol.

PREMI A LA TRAJECTÒRIA AUDIOVISUAL

Josep Cabayol, periodista

josep cabayol virallonga

El Terra G· film festival ha atorgat en aquesta edició el seu primer premi pòstum al periodista Josep Cabayol Virallonga. Un periodista "fet a cop de revolta personal" que ha estat fundador i president de l’Associació Solidaritat i Comunicació-SICOM, una entitat sense ànim de lucre dedicada a fomentar el periodisme "responsable, crític i independent, però no neutral. Va desenvolupar una llarga trajectòria a mitjans de comunicació com a Televisió de Catalunya, TVE, RNE o COM Ràdio, on va ocupar càrrecs com a cap d'informatius o cap de redacció. També va col·laborar en mitjans escrits com El Periódico, Catalunya Plural, Crític, eldiario.es i Nació Digital. El seu interès per les problemàtiques socials el va portar a produir diversos documentals.

PREMI A LA TRAJECTÒRIA FOTOGRÀFICA

Emilio Morenatti, fotoperiodista

FOTO EMILIO MORENATTI

Fotoperiodista guanyador del premi Pulitzer i fotògraf en cap d’Associated Press per Espanya i Portugal. Emilio Morenatti (Saragossa, 1969) és un fotògraf espanyol, nascut a Jerez de la Frontera. Des del 2004 treballa exclusivament per Associated Press. Sempre ha mantingut un compromís amb la informació sobre desastres, guerres i situacions de conflicte. Això li va portar a ser segrestat el 2006 a la ciutat de Gaza. El 12 d'agost de 2009 va patir un atemptat mentre viatjava amb forces militars nordamericanes per Kandahar (Afganistan). El 2007 va rebre una menció d'honor en els World Press Photo de 2007. El 2021 rep el prestigiós Premi Pulitzer de fotografia per les seves instantànies dels primers mesos de la pandèmia de COVID-19 a Catalunya.

 

----------------------------------------------------------------------

 

JURAT DEL Terra G· film festival 2022

 

JURAT LLARGMETRATGES

  • Eduard de Vicente. Periodista cultural i especialista en cinema amb una àmplia experiència en ràdio, televisió i premsa escrita.
  • Francesca Prats. Historiadora i Tècnica en Lectura de la Imatge
  • Ramon Mussach. Cinèfil i crític de cinema amb experiència en mitjans de comunicació.


JURAT DE LA CONCÒRDIA I DE CURTS

  • Oan Tenés, jove trans activista i experiencia en projectes d’ economia social i solidària.
  • Tijan Konteh, jove afrodescendent involucrat amb projectes d’integració social.
  • Boutaina Khanji Chejir, marroquina d’origen, aficionada a l’escriptura i a la pintura.
  • Daniela Cabrera, colombiana d’origen. Grau en realització de cinema i televisió

JURAT DE FOTOGRAFIA

  • Marc Sanyé. Fotoperiodista especialitzat en migracions.
  • Emilio Morenatti. Fotoperiodista guanyador del premi Pulitzer i fotògraf en cap de The Associated Press

JURAT JOVE

Un conjunt de vuit membres format per joves tutelats sols acollits a Catalunya i alumnes dels l'Instituts de la comarca del Ripollès han treballat en equip per atorgar el premi TERRA G· dels joves.

  • ABDELJAOUAD OUKHERDI
  • MOUSTAPHA MARROUNE
  • MOHAMED EL MHGILI
  • RAHIMA ZAHRANE
  • ELHADJI DIOP
  • MAMADOU DIALLO
  • SAMUEL COLLEY
  • BOUBACAR SALL
  • FADI ENNAJAR
Cinema Transhumant del TERRA GOLLUT durà Alcarràs i Sis nits d'agost a refugis de muntanya i entorns naturals
  • Cinema Transhumant, és un nou projecte de cinema itinerant, compromès i amb acció social del Terra G· film festival que es realitza a l’estiu a diferents comarques pirinenques.
  • Alcarràs es projectarà tres vegades a l’aire lliure a refugis de muntanya i entorns naturals amb sopars populars.
  • Sis nits d’agost, film rodat al Ripollès sobre Lluís Maria Xirinacs, es projectarà en el mateix lloc on es va rodar el film, al Pla de Pegot d’Ogassa, i on també el mateix lloc on va triar morir l'activista i filòsof.

L’èxit del Terra G· film festival, que s’ha estès l’any 2021 a vint-i-tres poblacions, a quaranta-vuit espais diferents, 2300 espectadors presencials i 12.500 espectadors en línia, ha fet crear un projecte nou, fent un salt endavant en dur el cinema a llocs rurals, al marge de la celebració del festival a la tardor. Un projecte amb identitat pròpia que abasta les sessions itinerants de maig al setembre: el CINEMA TRANSHUMANT.

Cinema Transhumant som “traginers de films que es projecten de poble en poble“

Inspirat en la transhumància, la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any: pastures d'estiu o agostejadors i pastures d'hivern. La transhumància implicava també un intercanvi de coneixements culturals i intercanvis entre diferents territoris allunyats geogràficament.

Les sessions del TRANSHUMANT es realitzen, principalment, a l’aire lliure, són sessions d’estiu, traslladem la nostra pantalla a la fresca, les pel·lícules, tallers i activitats paral·leles a diferents municipis de la ruta tradicional de la transhumància gironina i pirinenca. A llocs i col·lectius on el cinema no sol arribar.
Tal com passava quan arribava un ramat de bestiar a un poble després d’un llarg recorregut. La cultura que viatja i modifica el lloc on es mostra.
L’objectiu principal és, a través dels valors que aporta el cinema en una atmosfera agradable, ser l’espurna del canvi personal, perquè des del TERRA G· creiem que amb el poder individual de cadascú, sí que es pot canviar el món més proper.
Els films que es projectaran, van més enllà del catàleg del Terra G· film festival, però tots tenen en comú el missatge compromès i la transmissió de valors humans i mediambientals. Seran un total de 33 sessions en 26 espais diferents.

 

Alcarràs, ben a prop de la gent


Es projectarà per primera vegada aquest dissabte 16 de juliol de manera gratuïta als jardins de la piscina de Planoles, a les 21.30, els assistents podran sopar opcionalment a la Guingueta, es comptarà amb la presència d’una de les protagonistes principals del film, Anna Otín que presentarà la sessió i participarà en el cinefòrum posterior. Aquesta sessió compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Planoles

El premiat film català també es projectarà al refugi de muntanya del Pla de l’Erola, a Ribes Altes, Ribes de Freser, Ripollès, el divendres 5 d’agost, i també al refugi de muntanya de Cortiuda, a Peramola, l’Alt Urgell, el dissabte 3 de setembre. Els assistents podran sopar opcionalment als mateixos refugis i es comptarà amb un cinefòrum amb persones de l’equip artístic del film.

Sis nits d’agost, una sessió única i irrepetible, en el lloc místic on va triar morir Lluís Maria Xirinacs.

Projecció especial i única del film sobre la mort de Lluís Maria Xirinacs en el lloc on va morir, al pla de Pegot, a Ogassa, el divendres 9 de setembre a les 21 h, en el mateix lloc on s’ha rodat la pel·lícula amb protagonistes del film, equip artístic i de l’escriptor de la novel·la. La sessió comptarà amb la presència i presentació de l’equip del film així com hi haurà a disposició dels assistents d’entrepans i begudes.

 

Programació CINEMA TRANSHUMANT Estiu 2022

Portada triptic cinema transhumant 2022

  



 

 

 

 

Cinema transhumant, el nou projecte de cinema itinerant del TERRA GOLLUT film festival

Aquest estiu el TERRA G· posa en funcioment el nou projecte de Cinema transhumant, que es defineix com "traginers de films que es projecten de poble en poble”

Inspirat en la transhumància, la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any: pastures d'estiu o agostejadors i pastures d'hivern. La transhumància implicava també un intercanvi de coneixements culturals i intercanvis entre diferents territoris allunyats geogràficament.

Cinema transhumant, és un programa d’activitats culturals basades en l’exhibició cinematogràfica que porta la cultura de primer nivell a pobles petits, a nous públics que fins ara no poden accedir a aquesta oferta. Activitats que ja es realitzaven fins al moment, però que ara agafen un nou caire, i arribarem a llocs encara més isolats i en mig de la natura i territoris rurals, com ara refugis de muntanya, parcs naturals i pedanies amb nuclis de població que no són els nuclis principals del municipi.

El cinema és una eina fantàstica per transformar la realitat, remoure consciències i generar pensament crític. Les ganes de fer arribar el cinema a més llocs, i la situació d’incertesa i crisi del sector cultural provocada pel Coronavirus ens ha dut a diferents festivals com el Cerdanya Film Festival i al Terra G· film festival, certàmens que compartim objectius, a trobar l’escenari propici per fer un pas més i unir esforços. Som festivals de cinema que treballem per dur el setè art a espais on no se l’espera, al Pirineu i pobles petits, també treballem amb el cinema per la transformació social, denunciem la vulneració de drets, presentem alternatives i donem veu als sense veu, una visió transformadora que compartim.

En breu es publicarà el programa complet de tot l'estiu. Cinema Transhumant anirà fins a l'inici del Terra G· film festival 2022, que celebrarà la seva sessió inaugural el 23 de setembre al Teatre Comtal de Ripoll.

 

 

El TERRA GOLLUT film festival fa entrega a la Creu Roja de Ripoll una donació econòmica per a projectes de treball amb dones víctimes de violència de gènere al Ripollès.

Ripoll, 10/03/21. Joaquim Roqué, director del certamen, ha fet entrega a José Navio, president de la Creu Roja de Ripoll, d'una donació de cinc-cents euros en concepte dels drets d'exhibició del film Volar, pel·lícula que va ser projectada en les sessions de Cinema en Valors d'Acció Social del Terra G· film festival, dedicades a la sensibilització pels drets de les dones que es van realitzar l'any passat per tota la comarca amb la col·laboració del Consorci de Benestar Social del Ripollès i el finançament del Pacte d'Estat contra la violència de gènere promogut pel Ministeri d'igualtat i amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona. El film basc, explica la història d'un grup de dones de diferents classes socials i orígens, que superen aquesta difícil situació. El film va ser dirigit per Bertha Gaztelumendi amb el suport a la producció per Emakunde, l'Institut de la dona del País Basc, va ser estrenat a l'Estat al Festival de Donosti. La productora no va voler cobrar els drets d'exhibició del film per contribuir al fet que fos coneguda arreu la història d'aquestes dones valentes, i el Terra G· film festival, que té previst a les seves bases abonar sempre els drets dels films que projecta, va oferir que aquests diners fossin destinats a una entitat local que treballés per ajudar a les persones que pateixen aquesta difícil situació. El film va ser projectat a les sessions de Molló, Toses, Sant Pau de Segúries i Queralbs.

220310.DonacioTERRAGOLLUTaCreuRojaRipoll3     220310.DonacioTERRAGOLLUTaCreuRojaRipoll2

Es presenta el nou llibre "Els misteris dels golluts o nans de Ribes"

La nova publicació trenca el mite dels nans de Ribes i els «humanitza»

Articles de publicacions anglosaxones del segle XIX confirmen la discriminació i rebuig que va patir aquest col·lectiu

Ribes de Freser. 29-12-21. Cent persones assisteixen amb expectació a la presentació del llibre "els misteris dels golluts o nans de Ribes" al Teatre Municipal de #RibesdeFreser que trenca el mite de la comunitat de persones que visqueren al #Ripollès fins a principis del segle XIX. Persones que van ser discriminades per la seva aparença física i la seva alçada, diminuta, i algunes desevoluparen el goll, producte de la malnutrició, condicions extremes de pobresa i aïllament social. El llibre aporta documents històrics i les primeres fotografies reals i verídiques contrastades dels anomenats nans de Ribes que es trobaven per tot el #Ripollès. El llibre es posa a la venda a la botiga del web del www.transhumant.com i aviat per diferents punts de venda del #Ripollès.
L'acte ha comptat amb la participació dels dos autors del llibre, @miquelsitjarserra i Joaquim Roqué, la conducció de la periodista Mònica Pagès i la presentació de l'alcaldessa de Ribes de Freser, Mònica Sanjaume. L'acte s'ha realitzat seguint les mesures de prevenció de la #covid-19 amb l'organització del Terra G· film festival amb la col·laboració de l'Ajuntament de Ribes de Freser. Llibre ha estat editat per Miquel Sitjar i Dinamic Enginy, sota la marca Edicions TERRA G· amb el suport de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya.  "Els misteris dels golluts o nans de Ribes", es troba a la venda en línia l'apartat botiga del web www.transhumant.com i als punts de venda de #Ribesdefreser de @ita_decoracio_i_complements @pocacosa_by_sandra @lacaixetaribes i @papereriaarcada. Ben aviat a altres punts de venda en altres poblacions #cultura #ripollès #vallderibes #historia #discriminacio #compromis #social  #culturaessencialisegura #girona  COMPRA EL LLIBRE

els-misteris-dels-golluts-nans-ribes-terragollut-film-festival-
els-misteris-dels-golluts-nans-ribes-terragollut-film-festival-
els-misteris-dels-golluts-nans-ribes-terragollut-film-festival-
els-misteris-dels-golluts-nans-ribes-terragollut-film-festival-
els-misteris-dels-golluts-nans-ribes-terragollut-film-festival-
els-misteris-dels-golluts-nans-ribes-terragollut-film-festival-

 

Cinema amb ànima

TRANSHUMANT FILMS és una distribuïdora cinematogràfica amb base a Ribes de Freser que té com a missió fer arribar a tots racons, canals i mitjans films amb contingut social, humanitari i compromís. Sorgida del Terra G· film festival, certamen de cinema compromès i fotoperiodisme. Films com 15 horas, premiat al TERRA GOLL 2021 ja s'està distribuïnt en sales de cinema a tot l'Estat. El film s'estrenarà als Boliche cinemes de Barcelona el dia 17 de desembre, però ja s'ha projectat al Cinema Truffaut de Girona, a Amorebieta, Bilbao, San Sebastián de los Reyes, a la Mostra de Cinema de Dones i la setmana que ve els dies 7 i 9 als Cat Cinemes de Figueres.  

Entre els films que es distribuiran en els pròxims mesos hi ha The year of the monkey, The Albino's trees, La guerra a Cuba, Alamarilove i Facing death with wirecutter.

Fes una ullada al nou web: http://films.transhumant.com// 

  • El curt iraní ‘The whimper and the existence’ s’emporta el guardó de la seva categoria, i Gemma Miralda el de millor reportatge de fotoperiodisme per ‘The sacred and the real’
  • El premi del públic per votació popular també va tenir dos guanyadors: ‘Des-nudos’, de Diana Casellas i Txell Esteve, i ‘February’, de Brahim Bican

13/10/2021.- Encara hi ha algú al bosc, de Teresa Turiera-Puigbò i Erol Lleri Llordella, i Non dago Mikel, d’Amaia Merino i Miguel Ángel Llamas, es van alçar amb el Premi TERRA G· al Millor Llargmetratge, en la clausura del festival que es va fer ahir a la tarda al teatre Diagonal de Campdevànol (Ripollès). El jurat va decidir que el premi fos compartit i va destacar l’alt nivell dels documentals seleccionats i, especialment, el compromís a l’hora de denunciar problemàtiques que afecten col·lectius invisibilitzats. El millor curtmetratge va ser pel film iranià, The whimper and the existence de Hossein Allahyari, i el millor reportatge de fotoperiodisme va ser per Gemma Miralda i el seu treball sobre els moviments transhumants del Pirineu, The sacred and the real. Pel Terra G· film festival hi ha passat fins al moment 1.750 espectadors presencials i 13.500 espectadors en línia des del més de maig, a través del canal al Filmin.cat, unes xifres que conclouen una molt bona edició.

La resta de guardonats van ser 15 horas, de Judith Collell, amb el Premi a la Concòrdia Hospital de Campdevànol. Collell és l’actual presidenta de l’Acadèmica del Cinema Català i va ser a Campdevànol per recollir personalment el guardó. El Premi dels Joves va ser per al film El botón, d’Adolfo Peña; i el Premi del Públic, que es concedeix per votació popular, també va tenir dos premiats: Des-nudos, de Diana Casellas i Txell Esteve, i February, de Brahim Bican. Aquest any s’ha inclòs un nou premi al millor reportatge fotogràfic Històries del Ripollès, que va ser pel fotògraf Bernat Cedó, Cuidar per sobre de curar, sobre la pandèmia de la Covid a l’Hospital de Campdevànol. Hi van haver dues mencions especials del jurat, una en la categoria de millor llargmetratge per Descendents de Judit Aranda Moreno i Carlos Collazos Rodríguez, i l’altra en la de millor curtmetratge també per El botón, d’Adolfo Peña.

Tot i que el certamen continua amb sessions itinerants en espais i seus durant el mes d’octubre i novembre, fins al moment comptant les sessions de Cinema amb Valors que han dut el cinema compromès, humanitari i fotoperiodisme a pobles i col·lectius vulnerables d’arreu, han sumat 1.750 espectadors presencials i 13.500 espectadors en línia a través del canal al Filmin.cat des de maig. Un cop finalitzi el mes de desembre, el certamen haurà arribat a un total de 26 localitats, convertint aquesta edició amb la més territorial.

Pel que fa als reconeixements que s’han fet al llarg d’aquesta edició, que va començar el passat 24 de setembre, l’actriu catalana Ariadna Gil va rebre el Premi TERRA G· a la trajectòria audiovisual i de la comunicació, mentre que la fotoperiodista Cristina Garcia Rodero, va obtenir el Premi TERRA G· a la trajectòria fotogràfica, guardó que se li va entregar durant la primera Jornada de Fotografia Compromesa que es va fer a l’antic balneari de Montagut (Vall de Ribes).



---------------------------------------------------------------------- 

PALMARÈS Terra G· film festival 2021



PREMIS AL MILLOR LLARGMETRATGE

Encara hi ha algú al bosc, de Teresa Turiera-Puigbò i Erol Lleri Llordella i Non dago Mikel, d’Amaia Merino i Miguel Ángel Llamas

Texto

Descripción generada automáticamente con confianza media                    Imagen que contiene hombre, persona, sostener, frente

Descripción generada automáticamente

El jurat valora l’alt nivell dels documentals seleccionats i, especialment, el compromís a l’hora de denunciar problemàtiques que afecten col·lectius invisibilitzats. Per això es decideix que el primer premi sigui compartit entre aquests dos films, el d’Encara hi ha algú al bosc per denunciar el drama encara invisibilitzat dels milers de dones que van ser víctimes de la violació com a arma de guerra al conflicte dels Balcans i totes les guerres, i el de Non dago Mikel, per l’assassinat sense justícia de Mikel Zabalza i l’impacte de la no reparació en les següents generacions.



MENCIÓ ESPECIAL JURAT LLARGMETRATGES

Descendents, de Judit Aranda Moreno i Carlos Collazos Rodríguez


Imagen que contiene Interfaz de usuario gráfica

Descripción generada automáticamente

La menció especial del jurat és per Descendents -de Judit Aranda Moreno i Carlos Collazos Rodríguez- per fer visible la discriminació i les violències racials i de gènere que pateixen milers de catalans pel seu origen i un aspecte no normatiu.



PREMI AL MILLOR CURTMETRATGE

The whimper and the existence, de Hossein Allahyari



Imagen que contiene pastel, pieza, firmar, cumpleaños

Descripción generada automáticamente

Es concedeix el Premi all Millor Curtmetratge al film iranià The        whimper and the existence de Hossein Allahyari, perquè és com una simfonia de la reconstrucció d'un poble després d’un terratrèmol. El jurat en destaca que sigui un film sense diàleg però amb un impressionant tractament visual i musical, i que es centri en l’esperit de reconstrucció en comptes de centrar-se en la destrucció i patiment.



MENCIÓ ESPECIAL JURAT CURTMETRATGES

El botón, d’Adolfo Peña


Imagen que contiene exterior, pasto, agua, hombre

Descripción generada automáticamente

El jurat fa una menció especial al film de producció espanyola El botón d’Adolfo Peña, perquè retrata una metgessa desobedient per respecte als drets humans i un metge represaliat i misteriós que la treu del seu aïllament depressiu: un encreuament quàntic ple de poesia.



PREMI A LA CONCÒRDIA HOSPITAL DE CAMPDEVÀNOL

15 horas, de Judith Collell



Imagen que contiene colgando, camiseta, reloj

Descripción generada automáticamente

El jurat premia el film de producció entre la República dominicana i Catalunya, 15 Horas de Judith Collell, perquè la pel·lícula ens mostra amb extrem realisme la vida i el patiment quotidians d’una persona més del poble, amb els obstacles que cada dia han d’afrontar-se en tots els àmbits de la vida. Cal destacar la cruesa en què la pel·lícula exposa la realitat.



PREMI DELS JOVES

El botón, d’Adolfo Peña


Imagen que contiene exterior, pasto, agua, hombre

Descripción generada automáticamente

El jurat jove escull el curtmetratge El botón, d’Adolfo Peña, perquè ens ha portat a un punt de connexió amb la protagonista, que per sobre de tot ens ha transmès fe. Els valors com la fe son una cosa fonamental a les nostres vides, sense ella no existiria el progrés, somiar, tenir fites i esperança... I això ens ha fet pensar en la fe que han tingut totes aquelles persones que ens han ajudat al llarg de les nostres vides i, per descomptat, com han cregut en nosaltres per haver arribat fins aquí i poder compartir aquest dia amb tots.



PREMI AL MILLOR REPORTATGE DE FOTOPERIODISME

The sacred and the real, de Gemma Miralda



Un par de personas de pie sobre superficie terrosa

Descripción generada automáticamente con confianza baja

El jurat de fotografia del Terra G· film festival ha triat com a millor reportatge al treball de Gemma Miralda, The sacred and the real, per la seva senzillesa i la seva fotografia sense artificis que capten l'autenticitat dels moviments transhumants del Pirineu, que estan en regressió per l'abandonament de la ramaderia.



PREMI AL MILLOR REPORTATGE HISTÒRIES DEL RIPOLLÈS

Cuidar per sobre de curar, de Bernat Cedó


Un par de personas en una sala

Descripción generada automáticamente con confianza baja

El jurat de fotografia del Terra G· film festival 2021 ha triat el reportatge Cuidar per sobre de curar de Bernat Cedó com el millor reportatge de fotografia "Històries del Ripollès", perquè tot i que poden ser fotografies captades a qualsevol hospital del país, en aquest cas també reflecteix el drama i la situació complicada que es va viure a la comarca del Ripollès. El jurat en destaca la seva aposta visual 

més arriscada, i que capta la situació dels serveis sanitaris de la comarca durant la pandèmia.



PREMI DEL PÚBLIC

Des-nudos, de Diana Casellas i Txell Esteve, i February, de Brahim Bican



Interfaz de usuario gráfica

Descripción generada automáticamente con confianza baja

Mitjançant votació popular han quedat amb els mateixos vots dos films: la producció catalana Des-Nudos de Txell Esteve i Diana Casellas, i la producció turca, February d’Ibrahim Bican.





PREMI A LA TRAJECTÒRIA FOTOGRÀFICA a Cristina Garcia Guerrero, fotoperiodista


Foto en blanco y negro de una persona con una cámara fotográfica

Descripción generada automáticamente

Cristina Garcia Rodero (14 d'octubre de 1949, Puertollano, Ciudad Real). És una fotoperiodista espanyola. Ha fet diversos treballs centrant-se en temes com l'antropologia i les festes tradicionals. Ha compatibilitzat la seva feina docent amb la creació fotogràfica i la col·laboració en diverses publicacions periòdiques espanyoles i estrangeres. Entre elles es troben: El Mundo, El País Semanal, La Vanguardia, Libération, Le Monde, Le Fígaro Magazine, Frankfurter Allgemeine Magazín, Il Corriere della Sera, Geo, Marie Claire, Foto Magazín, Photo Technik International, Aktuell Fotografie, Vogue, Photo, Life Magazine, Los Angeles Times, ... Ha estat la primera espanyola que ha entrat a treballar amb l'agència fotoperiodística Magnum.



PREMI A LA TRAJECTÒRIA AUDIOVISUAL a Ariadna Gil, actriu


Una persona con una camisa blanca

Descripción generada automáticamente con confianza media

Ariadna Gil (Barcelona, 23 de gener de 1969. És una actriu de cinema, televisió i teatre catalana. Va començar la seva carrera el 1986 amb la pel·lícula de Bigas Luna Lola. Ha participat en més de cinquanta llargmetratges com Amo tu cama rica, Belle Époque, amb la que va guanyar el Premi Goya a la millor actriu, Libertarias, El laberinto del fauno, o Soldados de Salamina.



Joaquim Roqué explica els programes de Cinema d'Acció Social del TERRA GOLLUT film festival

Ripoll, 5 de maig de 2021. El programa de televisió El Magazín de Televisió del Ripollès entrevista al director del Terra G· film festival, Joaquim Roqué, que explica els diferents programes de Cinema d'Acció Social intinerants amb el que el certamen realitzarà sessions aquesta primavera i estiu sobre temes socials atemporals com el racisme, la violència de gènere i la salut mental, i que s'allargaran durant tot l'any, a banda de les novetats cinematogràfiques del festival. El certamen a competició ja va obrir convocatòria al mes de febrer i es realitzarà del 24 de setembre al 12 d'octubre d'enguany.

VEURE VÍDEO

El film ‘Cholitas’ guanya el Terra G· film festival en una edició on s’ha batut el record de visualitzacions

  • ‘Reflejo’ de Juan Carlos Mostaza guanya el premi al millor curt, i Marc Sanyé el de millor reportatge de fotoperiodisme per ‘Pandèmic’

  • El premi del públic per votació popular ha estat per ‘Sense sostre’ de Pep Garrido i Xesc Cabot

01/11/2020.- ‘Cholitas’, de Jaime Murciego i Pablo Iraburu, s’ha emportat el Premi al millor Llargmetratge del Terra G· film festival 2020, en una edició marcada per la pandèmia de la Covid-19, que ha impedit que la gala de la clausura es pogués fer a la Filmoteca de Catalunya, tal com estava previst, i s’hagués de fer aquest dissabte al vespre a través del canal YouTube del festival. ‘Reflejo’, de Juan Carlos Mostaza, s’ha emportat el guardó al millor Curtmetratge, i Marc Sanyé, el Premi al millor Reportatge de Fotoperiodisme, per ‘Pandèmic’. El premi a la trajectòria audiovisual es va entregar a Teresa Font, muntadora de cinema amb dos Goya.

La resta de guardonats van ser ‘Carne’, de Camila Kater, amb el Premi a la Concòrdia; ‘Ama’, de Julia de la Paz, amb el Premi dels Joves; i ‘Sense sostre’, de Pep Garrido i Xesc Cabot que es va alçar amb el Premi del Públic, que es concedeix per votació popular. Hi va haver tres mencions especials del jurat per ‘Des-Extinción’ d’Alfonso Par en l’apartat de Llargmetratges; ‘Chernobyl 1986’, de Toni Comas, en la categoria de Premi dels Joves; i ‘Nombrar la herida’, de Paula Roque, com a menció especial del jurat de Fotografia.

Aquesta ha estat una edició molt especial del Terra G· film festival. A banda del canvi de nom, segons ha explicat el seu impulsor, Joaquim Roqué, “ens hem convertit en un festival de cinema transformador que fa arribar al cinema als llocs on habitualment no arriba com poden ser els pobles petits i col·lectius vulnerables”. En aquest sentit, el TERRA G· ha estat més territorial que mai i aquest any s’ha arribat a 16 poblacions.

La pandèmia també ha obligat a improvisar i al final s’ha organitzat un festival híbrid: amb una part presencial que, amb 28 sessions fins al moment, hem assolit els 1.200 espectadors presencials, i una part virtual, on un total de 592 persones han visionat les activitats paral·leles a través del canal de YouTube. Per últim, cal apuntar que al canal de Filmin.cat del TERRA G·, fins al dia d’avui, hi ha hagut 5.500 visionats, que en espectadors es calcula el doble: 11.000 espectadors. “Per tant, directament, ja podem dir que hem arribat 7.286 espectadors directes. Un rècord històric en tots els anys”, apunta Roqué, que també afegeix que “estem molt contents perquè hem sumat pobles nous, seus noves i encarem ja l’edició 2021 amb molt optimisme”.

Per últim, destacar que el TERRA G· ha estat un dels festivals impulsors del TECTÒNIC, format per vuit festivals de cinema social de tot Catalunya, que s’ha pogut veure completament en línia i amb 15 films programats i diverses activitats paral·leles.

 
 

  

Divendres es clausura l'edició 2020 del TERRA GOLLUT film festival amb l’anunci del palmarès del certamen i un reconeixement a la trajectòria de la muntadora de cinema amb dos Goya, Teresa Font
Es farà aquest dvendres a les 16h de la tarda a la Filmoteca de Catalunya de Barcelona. La sessió s'ha avançat dues hores pel motiu del toc de queda.

27/10/2020.- La Filmoteca de Catalunya acollirà aquest divendres 30 d’octubre a les 16h la sessió de clausura del Terra G· film festival, que va començar el passat 9 d’octubre i que fins ara ja ha tingut prop de 1.500 espectadors, malgrat la situació de la Covid19, que ha fet que el TERRA G· d’aquest any hagi sigut excepcional amb menys sessions presencials que en altres edicions.

L’acte inclourà l’anunci del palmarès del certamen del TERRA G· on aquest any s’hi van presentar més de 200 obres de 24 nacionalitats diferents. S’entregaran els premis al millor llargmetratge, al millor curtmetratge i al millor reportatge de fotoperiodisme, però també hi haurà els premis especials de la Concòrdia, el del Públic -atorgat per votació popular- i el Premi dels Joves. Cal destacar que la desena de joves menors migrats sols, que van participar dies enrere en una de les activitats del TERRA G· i que formen part del jurat jove, també assistiran a l’acte de clausura del festival.

Un dels moments més emotius de la clausura serà el Premi a la Trajectòria d’un professional del cinema i audiovisual o de la comunicació, que aquest any s’entregarà a Teresa Font Guiteras, muntadora de cinema amb dos Goya i muntadora de la darrera pel·lícula de Pedro Almodóvar, “Dolor y Gloria”.

L’acte també inclou la projecció del film a competició “Alamarilove”, que parla d’un barri perifèric de l’Havana ple d’artistes que expressen i plasmen la realitat en la qual estan immersos. El documental està dirigit per l’italià Carmelo Raneri.

----------------------------------------------------------------------

R E C O R D E U

MOTIU: Clausura i anunci del palmarès del Terra G· film festival

DIA: Divendres, 30 d’octubre

HORA: 16h

LLOC: Filmoteca de Catalunya (Plaça de Salvador Seguí, 1 Barcelona)

----------------------------------------------------------------------

PREMI A LA TRAJECTÒRIA: TERESA FONT GUITERAS

Teresa Font Guiteras, va néixer a Gallifa, Vallès Occidental. És una muntadora catalana amb una de les trajectòries més reconegudes de l’Estat. Ha treballat en més de 80 films com “Dolor y Gloria”, “Días Contados”, “Juana La Loca”, “Libertarias”, “Luna caliente”, “El Lute camina o revienta”, “Amantes”, “Fanny Pelopaja”, “Celos”, “El día de la bestia”, “Jamón, jamón”, “Días contados”, “El rey pasmado”, “Bwana”, “Asesinato en el comité central”, “Muertos de risa” o la sèrie de televisió “Los jinetes del alba”.

Ha treballat amb nombrosos directors com Vicente Aranda, Pedro Almodóvar, Imanol Uribe, Joaquim Jordà, Álex de la Iglesia, entre d’altres. Font ha estat guardonada amb el Premi Goya al millor muntatge dues vegades per “Días Contados” i recentment per “Dolor y Gloria”.

----------------------------------------------------------------------

El Terra G· film festival

El Terra G· film festival és un certamen de cinema compromès en la transformació social que té com a un dels objectius principals arribar a públics que no tenen accés a la cultura de manera habitual ni al cinema d’aquest àmbit. El certamen se celebrarà del 9 al 30 d’octubre i aquest any s’hi han presentat més de 200 obres de 24 nacionalitats diferents. Cal remarcar que, per primera vegada, tots els films estrangers se subtitularan al català, gràcies a la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística.

*Des de l’organització del Terra G· film festival se segueixen totes les mesures de prevenció i seguretat de la Covid-19, així com la normativa establerta. “La cultura és segura, la cultura no s’atura”.

 
El TERRA GOLLUT es desdobla i comença el Tectònic, una edició confinada de vuit festivals catalans transformadors
El Tectònic comença aquest dijous i es presenta com l'opció cultural perfecta davant la Covid-19
  • La inauguració tindrà lloc dijous 22 d'octubre a les 20h a l'exterior de l'hospital del Mar, un espai simbòlic pel paper que han tingut els centres sanitaris en la lluita contra la Covid-19, i es podrà seguir en streaming. 
  • El Tectònic es celebrarà del 22 d'octubre a l'1 de novembre i compta amb una graella farcida de pel·lícules i activitats paral·leles. 
  • La programació de llargmetratges és paritària i la conformen un total de 14 pel·lícules, 9 seran estrenes a Catalunya i 8 a tot l'estat, i es podrà veure a Filmin. 
201022.Tectonic Cartela YouTube 0119 d'octubre de 2020. Aquest dijous 22 d'octubre a les 20h comença el Festival Tectònic, format per la unió de vuit festivals de cinema social de tot Catalunya, en una sessió inaugural a l'Hospital del Mar de Barcelona, un espai simbòlic tant per la seva història com pel paper que ha tingut en la lluita contra la pandèmia de la Covid19. L'espectacle inaugural consistirà en una instal·lació vídeo artística a càrrec de l'artista visual Pau Casanovas i comptarà amb la intervenció i conducció de la ballarina Laia Molins. L'esdeveniment que presentarà la programació de films del Tectònic emprant el llenguatge de l'art, amb tecnologia i tècniques audiovisuals, comptarà amb un aforament molt reduït de públic i es passarà per streaming. 
 
El Tectònic, un festival de festivals
El Tectònic es va gestar en ple confinament durant la primavera passada amb l'objectiu de construir una proposta col·lectiva i transformadora, a partir de la suma d'esforços, de capacitats i recursos, la idea és col·laborar i no competir. Aleshores, en previsió que a l'octubre ens podríem trobar amb la mateixa situació a causa de la pandèmia, l'organització va decidir que seria un festival en línia, fora d'algunes activitats paral·leles específiques que tindrien un format híbrid, amb un aforament reduït de públic i en streaming. Aquesta decisió va ser un encert, perquè la seva estrena torna a coincidir en un moment delicat a causa de la pandèmia amb mesures restrictives que afecten a tots els sectors, entre ells el de la cultura. Amb la certesa que totes hem de ser responsables amb la nostra salut individual i la col·lectiva, el Tectònic es converteix en una perfecta opció cultural per aquests dies, així s'evita el risc i som responsables amb les mesures implementades.
 
 
El Tectònic, un festival de cinema que arriba per sacsejar el món, se celebrarà del 22 d'octubre a l'1 de novembre, i tocarà diversos temes socials d'actualitat com la crisi migratòria, la situació del sistema sanitari i el dret a la salut,  el racisme policial o l'empoderament de la dona. 
 
El festival es planteja a partir de dos grans eixos: el primer és la projecció d'una quinzena de llargmetratges d'arreu del món, tant de ficció com de documental, i de diferents temàtiques socials. Hi ha 9 films que seran estrena a Catalunya i 8 que ho seran a tot l'Estat. Les estrenes a Catalunya són 16 shots, A casa, my home, Burning out, Chichinette, Cholitas, Good neighbours, Para no volver, Automotive i Chão. A l'Estat són les mateixes excepte de Cholitas. L'abonament a Filmin per veure tot el festival tindrà un preu de 7€, un cost pensat perquè sigui accessible per a tothom.
Campanya Graella tectonic web

El segon eix del Tectònic seran les activitats paral·leles relacionades amb els films que es projectaran, on algunes seran presencials però retransmeses en 'streaming', i d'altres només en format virtual. S'han programat vuit activitats que van des d'un monòleg amb la periodista i humorista feminista, Ana Polo, la conversa amb directores dels films programats, una conversa amb l'Helena Maleno per parlar dels migrants a la frontera sud o una taula rodona sobre el racisme policial a casa nostra. 

La cloenda serà el dia 1 de novembre al Teatre Atlàntida de Vic amb l'activitat "El cinema social a escena. Mònica Terribas conversa amb Sergi López i Neus Ballús", amb l'objectiu que sigui una reflexió sobre el tema central del festival: el cinema social i transformador. L'acte serà presencial però amb l'aforament limitat i es podrà seguir en directe per 'streaming'.
 
Des del Tectònic es vol fer incidència en la perspectiva de gènere, des de les temàtiques socials fins a la programació paritària i compromesa on es reivindica el paper de la dona en el món del cinema. També hi ha paritat en les activitats paral·leles programades.

Tot plegat es podrà seguir a través de tres canals: la plataforma Filmin, on es projectaran les pel·lícules, la pàgina web de Tectònic, centre de la mostra i el canal YouTube del festival, on es podran seguir les activitats paral·leles.
 

El Terra G· film festival en la seva edició 2020, renovada, més territorial i amb més acció social ha aplegat a quasi 500 persones en el seu cap de setmana principal seguint escruposament els protocols de seguretat sanitària.

Taula Rodona amb menors migrats sols i Xavier Aldekoa

La taula rodona que es va realitzar divendres 9 d’octubre on vuit joves que han arriscat la seva vida per tenir una vida millor i han fet una migració sense família han explicat la seva experiència a 150 alumnes de 6 classes de secundària de #RibesdeFreser #camprodon i #santjoandelesabadesses han pogut seguir tot i el confinament de cursos escolars a la comarca del #Ripollès. Ha estat el primer streaming en directe per transformar una activitat pensada per ser presencial.

Sessió inaugural de gran nivell

La sessió inaugural al Teatre Cinema Comtal de Ripoll, va aplegar, cent persones van poder gaudir d'una sessió inaugural per recordar, conduïda àgilment i amb el saber fer de l'Elisenda Roca, el protagonisme va recaure en la divulgació de coneixement i l'obertura de la mirada a altres realitats del món de la mà dels continguts projectats i de la participació de convidats de nivell, difícils de tenir-los junts: Alfons Rodríguez, Xavier Aldekoa, Eudald Carbonell i Alonso Par. L’acte va comptar amb la presència de Joaquim Colomer, president del Consell Comarcal de Ripollès i regidor de l’Ajuntament de Ripoll, de Joaquim Roqué, director del #tgff2020 i dels músics Joni Aldunate i Marc Casas.

Les activitats al territori

Les sessions de curtmetratges de Planoles i Queralbs, van aplegar 90 persones, demostrant que als pobles petits també el cinema compromès interessa i agrada.

La vetllada de la fotografia es va realitzar en un espai no previst inicialment a causa de la pluja. A l'Hotel Prats de Ribes de Freser es va creat un clima màgic amb un intercanvi d'experiències entre professionals de la fotografia, candidats i en Pepe Baeza, premiat amb el guardó a la trajectòria, que ha realitzat una masterclass de la seva gran feina d'editor fotogràfic. I en Carles Costa de l'Institud d’Estudis Fotogràfics de Catalunya va presentar reportages fora de competició destacada d'aquesta escola de fotografia dels autors: Zowy Voeten, Raúl Villímar, Bernat Cedó i David Aguinaga. Reportatges que van fer aplaudir al públic assistent per la seva sensibilitat i professionalitat en les captures. Gràcies!!

És els anys que organitzem la visita guiada als entorns dels Golluts amb els guies de Ruris Amatoris i Miquel Sitjar, a l'edició 2020 del TERRA G film festival ens hem superat les expectatives, una quarantena persones han conegut la història i dels Nans de Ribes coneguts com els Golluts que donen nom i motiu de ser al nostre festival. Hem acabat fent un vermut en dos grups més reduïts al Bar Pous i al Bar el Sol de la vila d'amunt per reduir el risc i garantir les precaucions sanitàries.

 
 
Vuit festivals de cinema social de Catalunya creen el Tectònic

Una iniciativa de cinema en línia que arriba per sacsejar el món

  • El festival es farà del 22 d'octubre a l'1 de novembre en format en línia
  • Es tracta d'una aposta per sumar esforços i no competir en temps difícils pel sector

3 de setembre de 2020. Un total de vuit festivals de cinema social de Catalunya s'han unit per crear una nova proposta cultural transformadora que porta per nom Tectònic. Es tracta d'un festival de cinema en línia que arriba per sacsejar consciències sobre problemàtiques d'arreu del món, i que es celebrarà del 22 d'octubre a l'1 de novembre. L'objectiu és convertir un repte en una oportunitat, en un moment d'incertesa a causa de la crisi a tots nivells que ha comportat la Covid-19. Alhora vol ser una proposta contundent capaç de fer-se un lloc enmig d'una agenda cultural molt atapeïda, en la que també s'ha volgut tenir en compte la incertesa a l'hora d'organitzar propostes presencials, així com uns pressupostos molt debilitats a causa de la mateixa pandèmia. Per això, s'ha apostat clarament per sumar i no competir en temps difícils per a tothom.

Els festivals que formen part de la iniciativa són Terra G· film festival, Mostra de Cinema Salut, Drets i Acció, Festival Protesta, Clam Festival, Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, Festival Inclús, Festival Panòptic i Mostra de Cinema Àrab i del Mediterrani de Catalunya. Cadascun amb el seu caràcter, la seva història, la seva personalitat i les seves lluites. Una suma de persones compromeses al voltant d'un objectiu: potenciar el cinema com a eina de transformació social per posar-lo al servei de la sensibilització i el canvi.

El Tectònic oferirà una programació col·lectiva de llargmetratges de crítica social que es podran veure a través de la plataforma de cinema en línia Filmin. Les projeccions aniran acompanyades de diferents activitats paral·leles dissenyades per alimentar el debat i donar espai al pensament crític. Mentre la situació sanitària ho permeti, la voluntat de l'organització és que aquestes activitats tinguin un format híbrid, algunes seran presencials amb transmissió en 'streaming' i, d'altres, només virtual.

El format en línia permet reforçar el concepte de xarxa territorial i comunitat, i permet acostar les propostes del Tectònic tant a pobles petits com a ciutats amb molta més oferta. La procedència diversa dels festivals integrants de la iniciativa es veurà reflectida també en la diversitat de públics a qui es pot arribar apel·lant així a la descentralització i democratització de la cultura que sempre s'ha defensat.

Aviat us donarem més detalls... De moment, reserveu-vos aquests dies a l'agenda!

 

Èxit de públic i bona acollida de la primera sessió a l'aire lliure del TERRA G film festival a #Queralbs. Més d'una seixantena de persones van gaudir de la sessió a la plaça de la vila i van ser conscients de la realitat de Guinea Equatorial, un Estat amb influència present encara del franquisme, de la mà de l'opositor al dictador Obiang i activista escriptor Juan Tomás de Ávila Laurel. El cinefòrum, amb una figura de nivell com ell, va ser intens, participatiu i revelador pels assistents. La nova pantalla itinerant es va estrenar a la seu que va obrir les sessions del festival al territori fa quatre anys. L'ajuntament de #Queralbs es va bolcar en l'organització. Una d'aquelles sessions que marquen el sentit del nou TERRA G film festival, que és més compromès i més territorial.

Marc Grau, va ser el guanyador de la subscripció a @filmincat @enfilmin. La sessió va comptar amb el patrocini de @hostalroquetes. I amb el suport de @gencat @icec.cat @diputaciogirona #vallderibes #Cultura


#Ripollès #Compromís #Documental #cinema

 
Prop de 200 obres de 24 nacionalitats diferents es presenten per competir al TERRA GOLLUT Film Festival
  • El certamen a competició se celebrarà del 9 al 31 d’octubre
  • El festival comença a escalfar motors aquesta cap de setmana amb les sessions Cinema amb Valors On Tour a diferents municipis del Ripollès

29/07/2020.- El certamen de cinema compromès per la transformació social Terra G· film festival arranca aquesta setmana amb les sessions de Cinema amb Valors On Tour a municipis del Ripollès com Setcases, Llanars, Queralbs o Ribes de Freser, fent realitat un dels objectius d’aquest projecte: arribar als territoris on no hi ha cinema i garantir així la igualtat d’oportunitats. El certamen a competició se celebrarà del 9 al 31 d'octubre i s’hi han presentat 190 obres de 24 nacionalitats diferents.

Així doncs, aquest dissabte 1 d’agost la Sala d’Estudis de Setcases acollirà una de les sessions de Cinema amb Valors del TERRA G amb dues pel·lícules, ‘El retorn de l’Os’ (David Perpiñán) i Fluvius (Pere Puigbert). En aquest cas es comptarà amb la presència de l’autor del primer documental, David Perpiñán, amb qui els assistents podran comentar l’obra. Les properes sessions del tour es faran el 12 d’agost a Llanars, el 21 d’agost a Queralbs i el 29 d’agost a Ribes de Freser. Totes aquestes sessions, excepte la de Ribes, seran gratuïtes i amb totes les mesures de prevenció i seguretat davant la Covid-19. Entre els mesos de setembre i novembre es faran noves sessions de Cinema amb Valors On Tour a Teià (Maresme), Cassà de la Selva (La Selva), Vallfogona (Ripollès) i Figueres (Alt Empordà).

D’aquesta manera TERRA G· obre una nova etapa fent evolucionar el certamen que va tenir el seu origen a Ribes de Freser. A darrere d’aquest projecte hi ha un gran equip humà, liderat per Joaquim Roqué Paret, que n'és el director. Els altres òrgans del festival són la Comissió Permanent, formada per 11 persones, i el  Comitè de Selecció, que l’integren 12 persones, que són els que escolliran les obres que aniran a competició.

EL CERTAMEN, A L’OCTUBRE

El Terra G· film festival té diverses fases. La primera és la que arranca aquest cap de setmana, amb les sessions de Cinema amb Valors On Tour, i a la tardor arribarà la segona i més important: el certamen a competició, que es farà del 9 al 31 d'octubre.

La convocatòria internacional del Terra G· film festival ha comptat amb

obres de 24 nacionalitats de quatre continents diferents: Amèrica del Sud i del Nord,

Àsia, Europa, Àfrica, i amb una quantitat destacable de films -com és ja habitual- de la

zona de l'Orient Mitjà (Iran, Iraq i Palestina). Al certamen s’hi han presentat 190 candidats, repartits en 43 llargmetratges, 121 curtmetratges i 25 reportatges de fotografia. El Comitè de Selecció serà l’encarregat de triar els 10 llargmetratges i 10 curtmetratges que aniran a competició.

Més endavant es confirmaran totes les seus amb obres a competició, entre les quals hi haurà la Filmoteca de Catalunya, Ripoll, Planoles, Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses, Queralbs i Ribes de Freser.

----------------------------------------------------------------------

SESSIONS ON TOUR-CINEFÒRUM AMB VALORS (AGOST)

SETCASES

DIA: 1 d’agost

LLOC: Sala d’Estudis

HORA: 19h

‘EL RETORN DE L’OS’ (David Perpiñán)

La persecució humana va portar progressivament l’ós bru a l’extinció al Pirineu. Però un esforç col·laboratiu entre Espanya i França va iniciar una reintroducció d’aquesta espècie el 1996, i la població vint anys després ha arribat a 40 individus.

‘FLUVIUS’ (Pere Puigbert)

Un viatge poètic al cor d’un riu en el seu fluir cap al mar. El film recorre el riu Fluvià, que neix al nord de Catalunya i desemboca a la Mediterrània. Els dos films són de la selecció del festival.

LLANARS

DIA: 12 d’agost

LLOC: Sala de ball

‘FUGIR DE L’OBLIT’ (Abel Moreno)

En Pitu s’ha passat tota la vida fugint. Fugint del franquisme, del camp de refugiats d’Argeles-sur-Mer, del camp de concentració de Dachau, del camp d’extermini de Treblinka, de la matança d’Oradour-sur-Glane, etc. Ara, als 91 anys, l’Alzheimer de la Mercè, la seva dona, l’impulsa a tornar a tots els llocs dels que va escapar, emprenent el que paradoxalment serà la seva última fugida. La de l’oblit.

Hi serà present el director del film, Abel Moreno.

QUERALBS

DIA: 21 d’agost

LLOC: Auditori Sala de Núria

‘L’ESCRIPTOR DEL PAÍS SENSE LLIBRES’ (Marc Serena)

Guinea Equatorial es va independitzar d'Espanya fa 50 anys i ara s'ha convertit en un dels països més aïllats d'Àfrica, sotmès a la dictadura de Teodoro Obiang, la més longeva del món. Hi entrem acompanyats de l'escriptor més traduït del país, Juan Tomás Ávila Laurel, que des del 2011 viu refugiat a Sant Cugat del Vallès. A través dels seus llibres descobrim un racó d'Àfrica on es troben algunes de les víctimes més invisibles del franquisme i que, encara ara, pateix les conseqüències de dos segles de dominació colonial.

Hi serà present l'escriptor equatoguineà, Juan Tomás de Ávila Laurel

RIBES DE FRESER

DIA: 29 d’agost

LLOC: Celler Quatre Cal Daví

‘L’ANY DEL MICO’ (Vladimir Blaževski)

Sàtira política sobre la peculiar amistat entre Coco, un mico solitari, i Tsobe, un empobrit guardià de zoo enmig d'un Skopje devastat. El mico s'escapa de la seva captivitat per ser lliure. El guardià serà readmès en el seu treball si ho captura. El mico arriba a ser un símbol de la resistència en un país devastat econòmicament on impera l'entropia. L'absurda i còmica caça del mico és com un mirall del testimoniatge trist i alhora d'un divertit món que ha perdut el nord.

 
Ens ajudes amb la teva opinió a fer millor el nou TERRA GOLLUT film festival?

Volem fer un festival millor, i ens cal saber la teva experiència personal si vas gaudir d’alguna de les activitats de l’any passat. Amb totes les experiències en farem un recull i un anàlisi per oferir millors activitats i projeccions

p

Explica la teva experiència contestant una senzilla enquesta:

  

Si no recordes que va passar pots mirar les fotografies aquí:

http://www.transhumant.com/index.php/ca/el-festival/edicions-anteriors/edicio-2019/galeria-fotografica-2019

Consultar el programa aquí: http://www.transhumant.com/index.php/ca/el-festival/edicions-anteriors/edicio-2019/programa-2019

I mirar els vídeos aquí: https://www.youtube.com/channel/UCsucatejvc05uLAJ76fXi5A

 

Prova

Darrers dies per presentar obres al nou  TERRA GOLLUT film festival, que continua el seu camí i s’adapta a la situació d’excepció de la Covid19

El certamen de Cinema compromès per la transformació social es troba ple procés de selecció d’obres a competició.

El termini acaba el pròxim 1 de juliol de 2020. El certamen assegura la seva celebració amb una adaptació a la situació provocada per la crisi de la Covid-19.

El Terra G film festival serà un certamen més focalitzat en el cinema compromès i en la transformació social com un dels objectius principals amb la voluntat d’arribar a públics que no tenen accés a la cultura de manera habitual ni al cinema d’aquest àmbit.

Un nou certamen, per un nou temps.

És una evolució transgressora i transformadora al que s’ha fet fins al moment. Un certamen més territorial, amb acció social i educativa.

La imatge és moderna, més sintètica. Incorpora en concepte de muntanya, Pirineus i vall dins del seu logotip.

Som de muntanya, som de terra endins. Un festival de poble que s’estén a altres pobles. I seguirem obrint la mirada al món i transformant-lo des d’aquí. Deixem de ser només espectadors.

Els motius principals per fer aquest nou certamen són:

  1. Ampliar-ne la territorialitat, ja que el valor de la consciència social és un valor global, arribar a pobles més petits i a públics on la cultura no arriba.
  2. Crear una línia d’acció social i educativa, fins ara absent, per incidir en la transformació de la vida de persones amb vulnerabilitat social.
  3. Assegurar-ne la continuïtat a deu anys vista, tant pel que fa a la sostenibilitat, el nivell de qualitat de continguts i la diversitat dels mateixos i, sobretot, per renovar-ne l’esperit i la missió.

 Adaptació i canvis arran de la situació Covid-19

L’edició d’aquest any 2020 serà un model híbrid entre les sessions en línia a través d’internet i les sessions presencials, que es veuran reduïdes. També es treballa amb altres festivals transformadors i socials per realitzar accions conjuntes.

Dates del Terra G· film festival

El certamen tindrà períodes:

  • Les sessions de les seccions a competició 2020 seran del 9 d’octubre al 31 d’octubre de 2020.

La presentació al públic de Barcelona i als mitjans es realitzarà a la Filmoteca de Catalunya durant el mes d’octubre i diferents municipis del Ripollès ja han confirmat les seus a l’espera dels canvis que provoqui l’estat d’excepció.

  • Les sessions Ontour, de Cinema amb Valors -sessions dinamitzades de films d’altres edicions – seran de l’1 d’agost al 31 de desembre de 2020.

Continuar llegint

Sorteig de dues subscripcions al Canal TERRA GOLLUT film festival a Filmin.cat i Filmin.es

Vols guanyar dues subcripcions a Filmin.cat, Filmin.es, i al Canal del film festival?

Filmin és la plataforma amb més films i sèries de l’Estat.

Pots guanyar 1 subscripció per a tu, i una altra per la persona que tu convidis.


Què has de fer? Molt fàcil! 2 coses:
La primera, comentar aquest post a les nostres xarxes socials a Instagram, Facebook i Twitter citant una de les pel·lícules que t’agradaria veure del canal del TERRA G· a filmin.cat >> filmincat.transhumant.com

La segona, mencionar amb @, a la persona a la qual vols convidar si et toca. El sorteig es farà el dia 8 de juny. T’animem a participar les vegades que vulguis amb diferents de films i de persones a qui convidaries.

Un altre repte fora del concurs pels més cinèfils. A quina pel·lícula sona la cançó d’aquest anunci en els títols finals de crèdit que es troba al canal del Terra G· film festival?

 @catalunyafilmf #cinema @enfilmin #filmincat #joemquedoacasa #confinament #love #filmoftheday #like4like #instagram #compromiso

#docs #docsonline#documental #pelicula #film #festival #online #pelicula #pelicules #ValldeRibes #RibesdeFreser #Ripollès #cultura

Subscripció a informació / Suscripción a información / News subscription

Selecciona sobre que vols rebre informació:
Estic d'acord amb la Política de privacitat

En compliment de la nova normativa europea GDPR, el TRANSHUMANT FESTIVAL - CINEMA TRANSHUMANT - Dinàmic Enginy SLU utilitzarà la informació que proporcioneu en aquest formulari per estar en contacte amb tu i per proporcionar actualitzacions sobre les nostres activitats.
En cumplimiento de la normativa europera GDPR, TRANSHUMANT FESTIVAL - CINEMA TRANSHUMANT - Dinàmic Enginy SLU utilizará los datos que proporciones en este formulario para contactar contigo y para proporcionarte actualizaciones de nuestras actividades.
In order to obey the European regulation of GDRP, TRANSHUMANT FESTIVAL - CINEMA TRANSHUMANT - Dinàmic Enginy SLUwill use the data that you provide us in this form to contact you and we will inform to you about our activities.

Cinema Transhumant és un projecte amb el suport de:

Dinàmic Enginy SLU - 2025 - Contacta - Avís legal i política de privacitat