El dissabte 12 d’octubre de 2024 en la cloenda del festival celebrada al teatre de l’antic Hotel Balneari de Montagut, a Campelles, va comptar amb la conferència del fotoperiodista Gervasio Sánchez que va rebre el premi a la trajectòria fotogràfica a l'església de Montagut, la presentació de l'exposició Retratistes de ciutat, la Prosperitat amb la fotògrafa Gemma Miralda, l'actuació del raper poeta afro banyolí Daura Mangara i l'anunci de premis amb la gala de cloenda conduïda per l'actriu i comunicadora Txé Arana. 

Els jurats del Transhumant Festival 2024 ha decidit atorgar els següents guardons:

Premis audiovisuals:

Premi Transhumant al millor llargmetratge documentari

A la pel·lícula Incompativel com a vida, film de producció brasilera amb la direcció d’Eliza Capai per visibilitzar de manera íntima i valenta un tema de la mort perinatal que poques vegades troba presència a les pantalles.

Premi Transhumant al millor llargmetratge de ficció

A la pel·lícula Arillo de hombre muerto, film de producció mexicana amb la direcció d’Alejandro Gerber Bicecci per la seva capacitat de posar-nos en la pell de les víctimes, víctimes alhora amb una fotografia, la interpretació i els recursos del gènere negre.

El jurat de llargs ha decidit atorgar una Menció especial al film Llavors. Van voler soterrar-nos, però no sabien que érem llavors, d’Alba Pascual Benlloch, pel seu encertat retrat de la resistència d'un barri, amb voluntat de poble, a l'especulació i la corrupció  que ha destruït tants entorns urbans.

Premi Transhumant  al millor curtmetratge documentari

Al film Why amb la direcció de Natxo Leuza, per la seva fotografia i muntatge, per aconseguir explicar una història cruenta amb intel·ligència i emotivitat, sense caure en la morbositat ni en l'espectacle. Per permetre als espectadors introduir-se en un context íntim, però amb respecte cap a les víctimes del conflicte.

Premi Transhumant  al millor curtmetratge de ficció

Al film Blava Terra amb la direcció de Marine Auclair per la seva capacitat de crear una atmosfera pròpia que atrapa l'espectador des del primer moment i li permet empatitzar amb la protagonista. Pel sentiment d'angoixa que desprèn la història en tractar situacions d'abús en tots els àmbits. Per abordar la desesperació, però també la rebel·lió i l'esperança, i fer-ho a través d'un curt molt cuidat.

Premi Transhumant de la Concòrdia Hospital de Campdevànol

Al film Pequeño Sahara és una clara il·lustració de la realitat que viuen milions d’infants arreu del territori. La mostra de la resiliència i il·lusió dels infants; poder experimentar des de dins essent part de la creació del film. També ens mostra la importància de visibilitzar aquestes realitats, i encara més important, la visió que tenen els nens de la seva situació i conflicte que viuen.

Premi Transhumant dels joves

També al film Pequeño Sahara perquè ja mostrat al jurat com els nens refugiats poden tenir una vida normal en escoles al Sàhara i ser creatius amb l’audiovisual.

Premi Transhumant del públic

Al film Yo sí te quise amb el 80 % dels vots dels espectadors que han participat en la votació.

Premis fotogràfics:

Premi Transhumant al millor reportatge de fotoperiodisme 

Al treball Xinesos i braves de la fotògrafa Lucía Gracey, és un treball molt complet, difícil de fer, mostrant realitat propera i amb un conjunt d’imatges diferents que donen la dimensió del que és el món dels bars xinesos.

Accèssit del jurat  del Premi Transhumant al millor reportatge de fotoperiodisme al treball Som de Cau, Lleure i natura d'Axel Miranda perquè és un treball molt ben fet amb un seguiment molt proper del moviment escolta, aportant bons punts de vista.

Premi Ral·li fotogràfic Transhumant Millor sèrie

Al fotògraf Pere Mir

Premi Ral·li fotogràfic Transhumant Millor fotografia Tema A, Mineral,

Per al fotògraf Albert Basagaña

Premi Ral·li fotogràfic Transhumant Millor fotografia Tema B, Vegetal

Per a la fotògrafa Fina Clotet 

Accèssit del jurat del Ral·li fotogràfic Transhumant Millor fotografia Tema B, Vegetal al fotògraf Quim Pugès

Premi Ral·li fotogràfic Transhumant. Millor fotografia Tema C, Social,

A la fotògrafa Laura Soler.

Premi Concurs Vall de Núria Tema Patrimoni

A l'obra Mirall de Ferran Carbó, per la seva adequació el tema i la composició central en forma de rombe.

Premi Concurs Vall de Núria Tema Natura i medi ambient

A l'obra Amistat de Joan Pous, per la seva qualitat tècnica.

Premi Concurs Vall de Núria Tema Cremallera

A l'obra Essència de Joan Pous. Per la seva visió original.

Premis honorífics:

PREMI A LA TRAJECTÒRIA FOTOGRÀFICA. Gervasio Sánchez

Nascut a Còrdova l’agost del 1959, Gervasio Sánchez és periodista des del 1984 i viu a Saragossa des de fa 33 anys. Els seus treballs es publiquen a Heraldo de Aragón, col·labora amb la Cadena Ser i la BBC i dirigeix

des del 2001 el Seminari de Fotografia i Periodisme d’Albarracón.

És autor de més d’una dotzena de llibres fotogràfics: El Cerco de Sarajevo (1995) i els publicats per l’editorial Blume Vidas Minadas (1997,

2002 i 2007), Kosovo, crónica de la deportación (1999), Niños de la guerra (2000), La Caravana de la muerte. Las víctimas de Pinochet (2002), Latidos del Tiempo (2004), conjutament amb l’escultor i artista plàstic Ricardo Calero, Sierra Leona, guerra y paz (2005), Sarajevo,1992-2008 (2009),

Desaparecidos (2011), Antología (2012), Mujeres de Afganistán (2014) conjutament amb la periodista Mònica Bernabé, Vida (2016). Algunes de

les seves exposicions han estat comisariades per Sandra Balsells i Gerardo Mosquera. També va coordinar l’any 2001 conjuntament amb Manuel

Leguineche el llibre Los ojos de la guerra (Homenatge a Miguel Gil) i l’any 2004 va publicar el llibre literari Salvar a los niños soldados.

L’any 2015 TVE va dedicar-li una entrega del programa Imprescindibles.

PREMI A LA TRAJECTÒRIA AUDIOVISUAL. Associació de cineastes basques Hemen

(H)emen és una associació adreçada a les dones del sector audiovisual i les arts escèniques del País Basc. Es va crear el 2016 amb l’objectiu d’impulsar la visibilitat de les dones professionals en aquests dos sectors, així com fomentar les relacions i les oportunitats laborals i disminuir la desigualtat entre sexes. El seu pla d’acció es diu ALICE en honor a Alice Guy-Blaché, la primera directora de ficció i fundadora del cinema narratiu. Va néixer el 1873 a França i encara que va escriure i dirigir més de mil pel·lícules el món del cinema l’ha ignorat del tot fins fa molt poc temps. Per això el projecte porta el seu nom, com a llum i estendard. Les accions que forman el pla d’acció les trobem en cada una de les cinc lletres que en formen el nom: Aukera (Oportunitat), Lokailuak (Connexions, xarxa), Ikusgarritasuna (Visibilitat), Coworking i Etorkizuna (Futur) És la primera vegada que el festival atorga el Premi a la trajectòria audiovisual i de la comunicació a un col·lectiu i no a una persona.

El jurat del festival Transhumant ha estat conformat de la següent manera,

JURAT JOVE:

Format per joves tutelats i migrats sols, els seus noms són: Lahcen, Erika Rosa Grosche, Yassmin, Soufiane Ou Abdesslam, Lama Mballow, Nfally Sanneh, Mamadou Boy, Abdourrahmane Diallo

JURAT DE LLARGMETRATGES

Format per Javier Rueda és productor audiovisual, programador i coordinador a diferents festivals i actual president de la Catalunya Film Festivals.

Patricia Bobillo és feminista, fotògrafa documental i tècnica d’atenció a persones en situació de dependència i Francesca Prats és historiadora i tècnica en lectura de la imatge.

JURAT DE CURTS

Format per Nèlida D. Ruiz de los Paños és editora, assagista i directora de cinema, Mireia Rodó és graduada en història de l’art, postgrau en Arts&Health, directora de fotografia i creadora de contingut en català sobre música i cinema. És directora de fotografia i Bernat Marrè és periodista especialitzat en drets humans i medi ambient amb un enfocament en el periodisme de solucions. Ha treballat per a diverses ONG catalanes a Colòmbia, Mèxic i Palestina.

JURAT DE LA CONCÒRDIA

Atorgat pel jurat d’aquest premi està format per persones  de realitats religioses, identitàries culturals i ètniques diferents: Santi Lorenzo, tècnic social a la Creu Roja, Jordi Coch Codinach és professor associat al Departament de Geografia a la Universitat de Barcelona i impulsor de “Comunitats Rurals Queer”, Camill Evangelin Quintero, artista escènica amb més de catorze anys d’experiència. Actualment, és fundadora i directora de l’associació Espacio de arte diverso prisma.

JURAT DE FOTOGRAFIA

Gervasio Sánchez, fotoperiodista, Jordi Play, fotoperiodista, Carles Costa, professor de l'Institut d'Estudis Fotogràfics, Ingrid Ferrer, fotògrafa i Gemma Miralda, fotoperiodista.

• Dirigit per Clàudia Arribas, Violeta Octavio i Carlos Juan explica la situació viscuda i que encara viuen els músics Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio

• El curt ‘Si me querei, irse’ de Sofía Muñoz guanya en la seva categoria i el premi del públic se l’emporta ‘Les veus del Ges’ fet per alumnes de Batxillerat de l’Institut Cirviànum de Torelló

15/10/2023.- El TRANSHUMANT Festival es va cloure aquest diumenge amb l’entrega de premis al teatre Diagonal de Campdevànol (Ripollès). El film guanyador d’aquesta edició ha estat ‘No callarem. Un film per a la llibertat’, dirigit per Clàudia Arribas, Violeta Octavio i Carlos Juan, que explica la situació viscuda i que encara viuen els músics Pablo Hasel, Valtònyc i Elgio, blanc de la persecució judicial de l’Estat espanyol per les lletres de les seves cançons. També hi va haver una menció especial del jurat de llargmetratges al film ‘Explotant l'edèn, Île-à-vache’ dirigit per Raquel Gómez Rosado. L’acte de clausura va comptar amb l’actuació del cantautor Cesk Freixas i una intervenció del raper Valtònyc des de Brussel·les, on viu des que s’hi va exiliar.

El Premi TRANSHUMANT al millor curtmetratge va ser pel film ‘Si me querei, irse’ de Sofía Muñoz, i que posa en evidència la invisibilització del treball domèstic. El jurat va fer una menció especial al curtmetratge ‘Insumisas’ amb la direcció de Miguel Ángel Herrera i Laura Dauden, sobre la lluita de cinc dones sahrauís. El Premi TRANSHUMANT a la Concòrdia Hospital de Campdevànol, amb un jurat format per persones de realitats religioses, identitats culturals i ètniques diferents, va ser per ‘El teatre de la vida’ amb la direcció de Marc Juan.

Finalment, en la categoria audiovisual, ‘Veus del Ges’ es va emportar el Premi TRANSHUMANT del Públic, per votació popular. Es tracta d’un documental històric realitzat per alumnes de l’Institut Cirviànum. I el Premi TRANSHUMANT dels Joves va ser per al film ‘La vida entre dos noches’ dirigit per Antonio Cuesta. Val a dir que aquest darrer premi l’atorga un jurat format per joves migrats tutelats, que també van protagonitzar una taula rodona per explicar la seva experiència amb joves de les escoles del Ripollès.

En l’apartat fotografia, Antonio Aragón es va endur el Premi TRANSHUMANT al millor reportatge de fotoperiodisme pel treball ‘Bailando con lobos’. Per acabar, fer esment que per primera vegada es va fer un Ral·li fotogràfic amb diferents categories on els guanyadors van ser Pere Mir, Bea Torres, Sergi Sanz, Laura Soler i Albert Basagaña.

Tot i que el certamen continua amb sessions itinerants en espais i seus durant el mes d’octubre i novembre, fins al moment comptant les sessions de Cinema TRANSHUMANT i festival TRANSHUMANT que han dut el cinema compromès, humanitari i fotoperiodisme a pobles i col·lectius vulnerables d’arreu, han sumat 2.776 espectadors presencials. Un cop finalitzi el mes de desembre, el certamen haurà arribat a una quarantena de localitats amb un total de 83 sessions, convertint aquesta edició amb la més territorial.

Pel que fa als reconeixements que s’han fet al llarg d’aquesta edició, que va començar el passat 22 de setembre, l’actriu catalana Carme Elias va rebre el Premi TRANSHUMANT a la Trajectòria Audiovisual i de la Comunicació, mentre que la fotoperiodista Anna Turbau va obtenir el Premi TRANSHUMANT a la trajectòria fotogràfica, guardó que se li va entregar durant la Jornada de Fotografia Compromesa que es va fer a l’antic balneari de Montagut (Vall de Ribes).

----------------------------------------------------------------------

PALMARÈS TRANSHUMANT FESTIVAL 2023

Premis audiovisuals:

• Premi Transhumant al millor llargmetratge a la pel·lícula No callarem, un film per la llibertat, film amb la direcció de: Clàudia Arribas, Violeta Octavio i Carlos Juan.

Per la seva denúncia a la manca de llibertat d’expressió a l’Estat Espanyol. Frustrar l’expressió dels més joves, intentar anul.lar el seu esperit crític i especialment la creativitat sí aquesta va dirigida a la denuncia social i política. Els trobadors d’avui empresonats, a l’exili i amb por. I finalment per l’enfocament inclusiu dels protagonistes, de les entrevistadores, de tot l’equip tècnic… Per tot això i més donem el primer premi a No callarem, un film per la llibertat.

• Premi Transhumant  al millor curtmetratge al film 'Si me querei, irse' amb la direcció de Sofía Muñoz.

Per l'excel·lent producció, i el gran esforç en posar en evidència la invisibilització del treball domèstic, cosa que manté el cicle de l'assignació dels rols de gènere imposades socialment i històricament, el Jurat de la Concòrdia atorga el Premi al Millor Curt a "Si me querei, irse"

• Menció especial del jurat de curtmetratges al film Insumisas amb la direcció de Miguel Ángel Herrera i Laura Dauden. 

Perquè mostra l'empoderament i el lideratge de les dones sahrauís en la lluita per millorar la complicada situació política i social del Sàhara Occidental. Mostrant accions i estratègies, i documentant això amb entrevistes a cinc activistes importants en aquesta lluita.

• Premi Transhumant a la concòrdia Hospital de Campdevànol al film El teatre de la vida amb la direcció de Marc Juan.

Una producció que ens demostra la nostra capacitat d'afrontar els nostres temors, pors i les circumstàncies i experiències amb què ens enfrontem, i saber compartir-les comprenent alhora les dels altres, mostrant-nos que podem ser capaços d'unir-nos en una estratègia amb objectius col·lectius.

• Premi Transhumant del públic, atorgat per votació popular al film Veus del Ges

Film realitzat en el marc de Cinema en curs amb una direcció col·lectiva de: Maria Caniego, Jana Casas, Arià Castany, Aina Lira, Pau Miravete, Duna Montero, Sara Platero, Joan Riera, Mercè Rodríguez, Karen Rodríguez, Angela Ruiz, Guim Serra, Queralt Solà i Pere Soro acompanyats per les mestres Sònia Cho i Marina Mascarella i el cineasta Jordi Morató.

• Premi Transhumant dels joves al film  La vida entre dos noches amb la direcció d'Antonio Cuesta

Perquè d’allà d’on venim tenir cura dels altres és la base de la nostra societat i de la vostra també. Valors com la empatia, cuidar dels altres i ajudar. Com a immigrants hem connectat amb el dolor del pare i del fill perquè ho coneixem bé, i també coneixem bé la llibertat individual quan hi ha una xarxa de suport.

Premis fotogràfics:

• Premi Transhumant al millor reportatge de fotoperiodisme al treball Bailando con lobos del fotògraf Antonio Aragón Renuncio

El jurat ha decidit premiar el projecte “Bailando con lobos”, d’Antonio Aragón Renuncio, per retratar amb valentia la realitat angoixant dels ramaders, fent un ús impactant i cru del blanc i negre, que impregna la forma i el contingut del projecte. Per oferir el testimoni directe d’un tema polèmic que sovint es jutja des de la desconeixença.

• Premi Ral·li fotogràfic Transhumant Millor sèrie al fotògraf Pere Mir

• Premi Ral·li fotogràfic Transhumant Millor fotografia Tema A, Balneari de Montagut per a la fotògrafa Bea Torres

• Premi Ral·li fotogràfic Transhumant Millor fotografia Tema B, botiguers de la vall de Ribes per al fotògraf Sergi Sanz

• Menció especial del jurat del Ral·li fotogràfic Transhumant Millor fotografia Tema B, botiguers de la vall de Ribes per la fotògrafa Laura Soler

• Premi Ral·li fotogràfic Transhumant. Millor fotografia Tema C, Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser per al fotògraf Albert Bassagaña.

Premis honorífics:

PREMI A LA TRAJECTÒRIA FOTOGRÀFICA. Anna Turbau

Anna Turbau / Fotografia RTVE

Anna Turbau (Barcelona, 1949). Fotògrafa amb una obra marcada per la seva sensibilitat social i el seu caràcter de denúncia. Ha retratat la Transició amb imatges que han donat llum en un període històric en què dominaven les ombres.

Va estudiar disseny gràfic a l'Escola Massana i després a l'Escola Elisava, on es va interessar per la fotografia. Després de fotografiar el Barri Xinès de Barcelona del 1975, en unes imatges que mostren la pobresa i marginació que el franquisme volia amagar, va decidir aparcar el disseny i centrar-se en la fotografia. El 1976 va anar a Galícia a viure, on va documentar les lluites socials. Les seves imatges van mostrar la realitat dels pobles petits i oblidats en el temps, la seva arquitectura, la seva gent i el paper de les dones a la societat rural. Ha treballat per revistes com Interviú, Primera Plana i Actual.

També ha fet diverses exposicions com Galicia 1975-1979. A intimidade da imaxe. També va fer l'exposició ''Documentalismo fotográfico en los 70'' el 2014 al Jardí Botànic de Madrid, juntament amb Cristina García Rodero, Cristóbal Hara, Fernando Herráez, Koldo Chamorro i Ramón Zabalza. 

Ha publicat el llibre ''Anna Turbau. Galicia, 1975-1979'', editat pel Consello da Cultura Galega, que acompanya l'exposició del mateix nom amb una selecció dels 10.000 negatius d'aquesta època.

PREMI A LA TRAJECTÒRIA AUDIOVISUAL. Carme Elias

CARME ELIAS. Fotografia:  MARTÍ PUJOL / ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ

Carme Elias i Boada (Barcelona, 14 de gener de 1951) és una actriu de teatre, cinema i televisió catalana. Es va formar com actriu a l'Institut del Teatre de Barcelona i a Nova York a l'Institut Lee Strasberg de Teatre i Cinema. Amb una àmplia trajectòria teatral iniciada l’any 1974 a Madrid i Barcelona, on ha interpretat els papers de les obres més clàssiques de la dramatúrgia internacional com Terra Baixa, La dama enamorada, La Señorita Júlia, Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores,  La gata sobre el tejado de zinc, el ventall de Lady Wildemere, La Gaviota, Edipo Rey o Calígula, i també musicals com la primera òpera rock en català, La granja animal.

En cinema debuta l’any 1978 amb la pel·lícula L'orgia, i segueix amb films com Stico, Victòria! La gran aventura d'un poble, El pont de Varsòvia, El rey pasmado, La flor de mi secreto, Los aires difíciles i Camino, per la qual va obtenir el Premi Goya a la millor actriu. També ha treballat com a actriu doblant actrius com Daryl Hannah, Sigourney Weaver o Demi Moore.

Per a televisió a realitzat grans treballs que l’han fet molt popular com els dramàtics d’Estudio 1, la sèrie Anillos de oro, Turno de oficio, com a presentadora al programa Y, sin embargo, te quiero, tots els a RTVE, i a TV3 també amb sèries com Arnau, Dones d'aigua,  Majoria absoluta, La Riera i Cites.

El 2019, l'Acadèmia del Cinema Català la nomenà membre d'honor i el 2021 va rebre el Premi Gaudí d'Honor.

----------------------------------------------------------------------

JURAT DEL TRANSHUMANT FESTIVAL 2023

El jurat del festival Transhumant ha estat conformat de la següent manera,

JURAT LLARGMETRATGES

Carme Sunyé, presidenta de FundiPau. Fundació per la Pau que promou la Cultura de la Pau i Noviolència, Nèlida D. Ruiz de los Paños. Editora, assagista i directora de cinema i Berta Colàs. Fotògrafa, cineasta i poeta.

JURAT DE LA CONCÒRDIA I DE CURTS

Atorgat pel jurat d’aquest premi està format per persones  de realitats religioses, identitàries culturals i ètniques diferents: Aníbal Riverol, pintor d’origen venençolà, Harold Cuéllar, enginyer d’origen bolivià, Genís Zaragoza, jove aficionat al cinema, Santi Lorenzo, tècnic social a la Creu Roja i Pol Martínez, jove inclassificable

JURAT DE FOTOGRAFIA

Joan Porredon. Fotògraf i operador de càmera, Ingrid Ferrer, fotògrafa i Anna Turbau, fotoperiodista.

JURAT JOVE

Format per joves tutelats i migrats sols, els seus nom són: Mohamed Camara, Amadou Bailo, Abdourrahamane Diallo, Mohamed Yassin, Ibrahima Ndao, Nfally Sanneh, Mamadou Boye, Fally Saine, Érika Rosa Grosche, Yasmin El Kaddouri, Wassim Fellah i Musa Sowe.

• El cicle es farà a una desena de municipis de menys de 1.000 habitants

• L’objectiu és conscienciar a la població sobre els drets de les dones i la igualtat de gènere i sexual 

27/11/2022. Ribes de Freser. Cinema Transhumant, projecte dins el Terra Gollut film festival que té com a objectiu fer arribar el cinema a tots els territoris, ha impulsat conjuntament amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, un circuit de cinema amb valors a la demarcació de Girona. La primera parada va ser aquest divendres a Viladamat, amb motiu del 25N Dia Internacional contra la Violència vers les Dones, on es va projectar el documental ’Volar’, en què diverses dones que han patit violència masclista mostren com han superat la situació i ara lluiten per erradicar-la.

Aquest cicle es farà en una desena de municipis de menys de 1.000 habitants i es projectaran obres allunyades del circuit comercial, però que tenen un missatge implícit. El cicle, que compta amb el suport de la Diputació de Girona, els departaments d’Educació i d’Igualtat i Feminismes i la subdelegació del govern de l’Estat es tancarà el 30 de desembre i passarà per municipis com Castellfollit de la Roca, Sant Miquel de Campmajor, Palau de Santa Eulàlia, Osor, Agullana, la Vajol, Mieres i Madremanya.

L’objectiu d’aquest cicle de Cinema Transhumant és conscienciar a la població sobre els drets de les dones i la igualtat de gènere i sexual. En cada sessió es farà una introducció breu de la pel·lícula i del context històric i social, a continuació es projectarà el film i finalment es farà un debat per reflexionar sobre diversos temes. L’organització del Cinema Transhumant aportarà l’equip de projecció digital i la pantalla si els ajuntaments no tenen un equip propi i les entrades per a totes les sessions seran gratuïtes.

Hem fet els sortejos de les persones premiades participants en el vot del públic del Transhumant festival 2024 i també en el vot del públic del Transhumant festival 2023, que encara no l'havíem fet -ens va passar per alt i ho hem volgut esmenar-.

Moltes felicitats a les guanyadores! El resultat és el següent:

Premis Vot públic 2024

2 Circuit d'SPA a l'Hotel**** Resguard dels Vents

Guanyadora Beatriz Gonzales Marrero

Comprovació del sorteig: https://app-sorteos.com/w/VW6LWY

Vídeo del resultat del sorteig: https://drive.google.com/file/d/1OIh-vunbnaj0GI5ApSTddvui-q7_aD6Q/view?usp=sharing

2 Subscripcions al canal Transhumant a Filmin

Guanyadora Isabel Salmerón

Comprovació del sorteig: https://app-sorteos.com/w/71WWWO

Vídeo del resultat del sorteig: https://drive.google.com/file/d/1JW25JpR5vRFGu3QLs-cfLyYlg_XcgzAP/view?usp=sharing

Premis Vot públic 2023

2 Circuit d'SPA a l'Hotel**** Resguard dels Vents

Guanyadora Marina

Comprovació de Sorteig: https://app-sorteos.com/w/LYZZE7 

Vídeo del resultat del sorteig: https://drive.google.com/file/d/1i4LB8DVYawV_i2-t3u9-5t6i7GaK06-A/view?usp=drive_link

2 Excursions d'Albirament i observació d'animals salvatges amb l'Agència Pura Vall, i dos autèntics esmorzars de pastor al restaurant Can Casanovas a Fornells de la muntanya

Guanyadora Anna Rumbeu

Comprovació del sorteig: https://app-sorteos.com/w/GY8PY6

Vídeo del resultat del sorteig: https://drive.google.com/file/d/1o885vQhwtVGJVVViyEkd1BRAfGnFa1OW/view?usp=drive_link

• L'actriu Carme Elies rep, emocionada, el Premi a la Trajectòria Audiovisual del Transhumant Festival en un acte a la Filmoteca de Catalunya
• Al certamen s'hi han presentat un total de 198 obres d’una trentena de nacionalitats diferents
• La sessió inaugural del Transhumant Festival, certamen de cinema i fotoperiodisme compromès, serà el 22 de setembre a Ripoll

14/09/2023.- L'actriu Carme Elias, molt emocionada, va rebre ahir a la tarda a La Filmoteca de Catalunya el Premi a la Trajectòria Audiovisual que atorga el Festival Transhumant (antic Terra Gollut), durant la presentació de la seva desena edició. Elias va justificar la seva atracció per la interpretació perquè "el plaer d'actuar no té comparació amb res. Tens la capacitat deconvertir-te en una persona que no ets tu i sentir-te més tu que mai".
Sobre l'alzheimer que pateix, va explicar: "A mi em van diagnosticar la malaltia ja fa quatre anys, però sé molt bé qui soc i on soc". "Com a actriu sempre he procurat actuar des de les meves pròpies emocions, no simular que ploro sinó plorar per regalar-ho al personatge. En aquest cas vaig dubtar molt a fer pública la malaltia i després em vaig plantejar que si tut 'has entregat com ets a través d'un personatge, perquè no fer-ho com ets ara". Elies va explicar que continua "molt atrafegada". "Estem escrivint un llibre i em fan preguntes perquè tot el relat estigui coordinat. Estic agraïda que em truqueu, perquè així estic activa, perquè així d'una manera o altra puc comunicar-me amb vosaltres, el públic".

L'acte es va iniciar amb el lliurament del guardó per part del director del certamen, Joaquim Roqué. A continuació, l'escriptor Jordi Lara va conversar amb ella i va recitar un poema escrit expressament per l'ocasió. Finalment, se li va donar a l'artista una olivera com a símbol de la immortalitat dels records.

Joaquim Roqué va explicar els principals eixos d'aquesta desena edició i, poc després, la sessió cinematogràfica va començar amb un avenç del documental "Mentre siguis tu", coproduït per TV3 pel programa Sense Ficció, on Carme Elias parla de la malaltia que pateix, l'alzheimer. És un treball dirigit per Claudia Pinto que s'estrenarà oficialment al Festival de San Sebastià. Tot seguit es van projectar dues de les pel·lícules a competició centrades en la memòria històrica. El llargmetratge "Un viatge hacia nosotros", de Luis Cintora, té com a fil conductor l'actor Pepe Viyuela, que busca el rastre del seu avi, Gervasio, que va anar a parar a un camp de refugiats francesos durant la guerra civil, cosa que el porta també a comparar-ho amb la situació dels actuals emigrants. D'altra banda, el curtmetratge "Insumisas", signat per Laura Dauden i Miguel Ángel Herrera, que va presentar el film, tracta la lluita de les dones saharauís per denunciar les constants vulneracions dels drets humans que pateixen per part de les forces d'ocupació marroquines i lamenten l'oblit que són objecte de l'estat espanyol.

• El curt ‘Mañana volveré, d’Hugo de la Riva s’emporta el guardó de la seva categoria, i Gala Espín el de millor reportatge de fotoperiodisme per ‘Nascentía’

• El premi del públic per votació popular ha estat per ‘La voz de Thais’ de David Casals-Roma, mentre que el curt ‘La salud naufraga en la frontera sur’, ha aconseguit el Premi dels Joves

09/10/2021.- Indestructibles de Xavier Aldekoa, Alfons Rodríguez i José Bautista s’ha emportat el Premi al millor Llargmetratge del TERRA GOLLUT Film Festival 2022, a la gala de clausura que s’ha celebrat aquest vespre. El film, que narra cinc histories diferents de joves de l’Àfrica, ha estat escollit pel jurat “per dibuixar un collage sensible, emotiu i allunyat del victimisme, d'un grup de joves protagonistes d'unes vides marcades per l'esforç i la superació”. Pico Reja. La verdad que la tierra esconde ha rebut una menció especial del jurat en aquesta mateixa categoria. Es tracta de la història de la fossa comú del cementiri municipal de Sevilla, que porta el mateix nom que el film, on hi poden haver enterrats més de 2.000 represaliats franquistes.

La resta de premis han estat els següents: en la categoria de curtmetratges, Mañana volveré, d’Hugo de la Riva, que amb només onze minuts explica com de difícil pot ser un comiat, s’ha emportat el guardó. El Premi del Públic, escollit per votació popular, ha estat per La voz de Thais de David Casals-Roma. En aquest cas es tracta de la reconstrucció biogràfica d’Elena Jordi, considerada la primera dona directora de cinema de l’Estat espanyol. El curtmetratge sobre la immigració La salud naufraga en frontera sur d’Alba Villén i Ignacio Marín, ha estat escollida per unanimitat pel jurat jove format per joves migrats tutelats, i que han assegurat haver-se sentit identificats. Per últim, el Premi a la Concòrdia ha estat lliurat al també curt L’Alfons ja no viu aquí, de Dani Planas i Alejandro Fabbri, que explica la història d’un sense sostre desnonat en plena pandèmia. En la categoria de millor reportatge fotogràfic s’ha premiat el treball de la jove fotògrafa Gala Espín per Nascentía, sobre l’embaràs d’una dona jove.

Tot i que el certamen continua amb sessions itinerants en espais i seus durant el mes d’octubre i novembre, fins al moment comptant les sessions del TERRA GOLLUT i Cinema Transhumant que han dut el cinema compromès, humanitari i fotoperiodisme a pobles i col·lectius vulnerables d’arreu, han sumat 3.200 espectadors presencials en un total de 62 activitats. En línia, a través del canal al Filmin.cat, s’han assolit els 12.000 espectadors. Aquestes xifres són les més altes que s’han registrat en la història del festival.

Pel que fa als reconeixements que s’han fet al llarg d’aquesta edició, que va començar el passat 23 de setembre, el periodista Josep Cabayol ha rebut el Premi TERRA GOLLUT a la trajectòria audiovisual i de la comunicació a títol pòstum, mentre que el fotoperiodista Emilio Morenatti, va obtenir el Premi TERRA GOLLUT a la trajectòria fotogràfica, guardó que se li va entregar durant la segona Jornada de Fotografia Compromesa que es va fer a l’antic balneari de Montagut (Vall de Ribes).

----------------------------------------------------------------------

PALMARÈS TERRA GOLLUT FILM FESTIVAL 2021

PREMI AL MILLOR LLARGMETRATGE

Indestructibles, de Xavier Aldekoa, Alfons Rodríguez i José Bautista

“Si cal, morirem per ell”. Amb només 12 anys, els dos nens soldats, Rodrigue i Gloire, serveixen com a guàrdies personals del general Mbura, cap d’un grup rebel a la selva de l’est de la República Democràtica del Congo. Tots dos somien amb escapar. Heritier, de 16 anys, fa temps que no té somnis: només malsons. Després de formar part de la mateixa milícia durant cinc anys, va fugir d’aquella vida de combat, mort i abusos i ara intenta alliberar-se dels mals esperits que el persegueixen.

MENCIÓ ESPECIAL JURAT LLARGMETRATGES

Pica Roja. La verdad que la tierra esconde, de Remedios Malvarez i Arturo Andújar

La guerra civil espanyola i el franquisme van deixar darrere seu un paisatge de terror amb desenes de milers de civils assassinats, sepultats sense nom i abandonats a l’oblit. No només els va ser arrabassada la vida, sinó també el dret a ser recordats i a una sepultura digna. Dècades després, Espanya continua sent un país sembrat de fosses comunes.

PREMI AL MILLOR CURTMETRATGE

Mañana volveré, d’Hugo de la Riva

Carlos dorm al tanatori fins que el desperten perquè la seva àvia ha desaparegut del taüt. Terror amb tocs d’humor per explicar com de difícil i complicat és acomiadar-se.

PREMI A LA CONCÒRDIA HOSPITAL DE CAMPDEVÀNOL

L’Alfons ja no viu aquí, de Dani Planas i Alejandro Fabbri

Alfonso (62 anys) viu entre l’entrada posterior d’una oficina bancària i el carrer. Després de 4 anys allà, alguns residents de la propietat van forçar el seu desallotjament, que va tenir lloc just a la meitat del període de confinament a causa del coronavirus.

PREMI DELS JOVES

La salud naufraga en la frontera sur, d’Alba Villén i Ignacio Marín

Quin és l’estat de salut de les persones migrants que arriben a Espanya? I, un cop aquí, com influeixen les condicions d’acolliment sobre la salut? La Salut Naufraga és un curt sobre l’estat de salut de les persones migrants que han arribat a les nostres costes.

PREMI AL MILLOR REPORTATGE DE FOTOPERIODISME

Nascentía, de Gala Espín

PREMI DEL PÚBLIC

La veu de Thaïs, de David Casals-Roma

La veu de Thaïs és un documental historico biogràfic sobre Elena Jordi, la primera directora de cinema d’Espanya. Clara Mingueza és una actriu de Barcelona que, en descobrir que Elena Jordi no té cap làpida al nínxol.

PREMI A LA TRAJECTÒRIA AUDIOVISUAL

Josep Cabayol, periodista

El TERRA GOLLUT film festival ha atorgat en aquesta edició el seu primer premi pòstum al periodista Josep Cabayol Virallonga. Un periodista "fet a cop de revolta personal" que ha estat fundador i president de l’Associació Solidaritat i Comunicació-SICOM, una entitat sense ànim de lucre dedicada a fomentar el periodisme "responsable, crític i independent, però no neutral. Va desenvolupar una llarga trajectòria a mitjans de comunicació com a Televisió de Catalunya, TVE, RNE o COM Ràdio, on va ocupar càrrecs com a cap d'informatius o cap de redacció. També va col·laborar en mitjans escrits com El Periódico, Catalunya Plural, Crític, eldiario.es i Nació Digital. El seu interès per les problemàtiques socials el va portar a produir diversos documentals.

PREMI A LA TRAJECTÒRIA FOTOGRÀFICA

Emilio Morenatti, fotoperiodista

Fotoperiodista guanyador del premi Pulitzer i fotògraf en cap d’Associated Press per Espanya i Portugal. Emilio Morenatti (Saragossa, 1969) és un fotògraf espanyol, nascut a Jerez de la Frontera. Des del 2004 treballa exclusivament per Associated Press. Sempre ha mantingut un compromís amb la informació sobre desastres, guerres i situacions de conflicte. Això li va portar a ser segrestat el 2006 a la ciutat de Gaza. El 12 d'agost de 2009 va patir un atemptat mentre viatjava amb forces militars nordamericanes per Kandahar (Afganistan). El 2007 va rebre una menció d'honor en els World Press Photo de 2007. El 2021 rep el prestigiós Premi Pulitzer de fotografia per les seves instantànies dels primers mesos de la pandèmia de COVID-19 a Catalunya.

----------------------------------------------------------------------

JURAT DEL TERRA GOLLUT FILM FESTIVAL 2022

JURAT LLARGMETRATGES

• Eduard de Vicente. Periodista cultural i especialista en cinema amb una àmplia experiència en ràdio, televisió i premsa escrita.
• Francesca Prats. Historiadora i Tècnica en Lectura de la Imatge
• Ramon Mussach. Cinèfil i crític de cinema amb experiència en mitjans de comunicació.

JURAT DE LA CONCÒRDIA I DE CURTS

• Oan Tenés, jove trans activista i experiencia en projectes d’ economia social i solidària.
• Tijan Konteh, jove afrodescendent involucrat amb projectes d’integració social.
• Boutaina Khanji Chejir, marroquina d’origen, aficionada a l’escriptura i a la pintura.
• Daniela Cabrera, colombiana d’origen. Grau en realització de cinema i televisió

JURAT DE FOTOGRAFIA

• Marc Sanyé. Fotoperiodista especialitzat en migracions.
• Emilio Morenatti. Fotoperiodista guanyador del premi Pulitzer i fotògraf en cap de The Associated Press

JURAT JOVE

Un conjunt de vuit membres format per joves tutelats sols acollits a Catalunya i alumnes dels l'Instituts de la comarca del Ripollès han treballat en equip per atorgar el premi TERRA GOLLUT dels joves.

• ABDELJAOUAD OUKHERDI
• MOUSTAPHA MARROUNE
• MOHAMED EL MHGILI
• RAHIMA ZAHRANE
• ELHADJI DIOP
• MAMADOU DIALLO
• SAMUEL COLLEY
• BOUBACAR SALL
• FADI ENNAJAR