L'estiu del 2022, el més calorós del segle, l'empresa elèctrica Endesa va castigar les barriades populars sevillanes amb talls de llum indiscriminats, acusant el veïnat de robar l'electricitat. “A Dos Velas” acompanya els seus protagonistes en la lluita contra les empreses elèctriques que els neguen el dret bàsic a la llum.
Morir és un dels episodis més importants de les nostres vides, però la majoria prefereix ignorar-lo. Vivim d'esquena a la mort, mentre algunes iniciatives intenten donar-li centralitat. És el cas de les cinc persones que protagonitzen el documental, que parteixen de les seves vivències personals per parlar sobre la mort a la nostra societat. Crítiques amb les pràctiques de les funeràries i els tabús que l'envolten aposten per veure-la amb més amabilitat. Les seves opinions configuren un mosaic argumental per convèncer-nos que morir no s'hauria de convertir en una mala experiència.
El 1974 un grup de 200 dones va ser traslladat en autobusos des del Psiquiàtric Pare Jofré, conegut com el manicomi de Jesús, al nou Psiquiàtric de Bétera (València). Moltes d'elles havien estat tancades al Jesús més de 30 anys i arribaven a Bétera sense història clínica i, algunes, fins i tot sense nom. Aquesta història vol cuidar la memòria d'aquelles dones i de les persones professionals que les van acompanyar amb la intenció de retornar-los part de la dignitat perduda i en alguns casos el seu nom.
En un futur on els líders mundials es trien per sorteig, en Lenny Hicks, un rocker retirat, es converteix en primer ministre del Regne Unit en contra de la seva voluntat. Prohibit a renunciar per llei, en Lenny decideix convertir-se en el pitjor líder possible per ser expulsat del càrrec. Desafortunadament, com més estúpid és més famós es fa.
Pot la transmissió de la paraula restituir una memòria oblidada? Pot trencar amb el silenci perpetuat entre generacions?
Amb disset anys, la Mariona va ser detinguda i internada a un correccional del “Patronato de Protección a la Mujer”, institució dedicada a “regenerar dones caigudes” durant el franquisme i els primers anys de democràcia. El 2023, ella i la seva filla refan les peces i buits d’aquesta història.
Les màquines són eines tecnològiques que permeten bastir la pràctica artística, entesa més enllà de l'entotsolament com un exercici de projecció i memòria. Potser la impremta fos el més decisiu dels invents en aquest sentit. Però què passa quan la maquinària mateixa sucumbeix al desús, a l'òxid, a l'oblit?
França, finals del segle XIX. Louise Violet és una professora parisenca, enviada al camp francès. En un lloc on la vida quotidiana està lligada a les estacions, la terra i els cultius, primer haurà de convèncer els habitants perquè enviïn els fills a l'escola. Amb l'ajuda de l'alcalde, els pares i els fills acaben acceptant-la. Però aviat, el seu passat arriba. Tot i els obstacles, la senyoreta Violet es lliurarà en cos i ànima a la seva creença: l'educació és la clau de la llibertat.
La història real d’Honorina, que va amagar republicans perseguits sota casa seva, es transforma avui en memòria i teatre per a les noves generacions.
